dijous, 16 d’abril del 2009

Laberíntica. Aproximació al mite de l'alliberament I


Aquest és el títol de l'exposició que portarem a terme 7 escultors el proper mes de maig al Museu d'Art de Girona, la Fundació Fita i la Casa de Cultura de Girona. Es podran veure 2 escultures de cadascun -una al Museu d'Art i l'altra a la Fundació Fita- i una obra conjunta al pati de la Casa de Cultura; aquesta darrera, inclosa en la ruta de l'exposició de flors de Girona.

L'exposició està inspirada en el Mite del Minotaure i el Laberint: en mitologia grega, el Minotaure era un monstre amb cos d'home i cap de toro. El nom significa "Toro de Minos", i va ser concebut de la unió entre Pasífae i un magnífic toro, en una trobada divina. Després va ser tancat en un laberint dissenyat per l'Artífex Dídal, fet expressament per retenir-lo, ubicat probablement a la ciutat de Cnosos, a l'illa de Creta. Durant molts anys, homes i dones eren portats al laberint com a sacrifici per ser l'aliment de la bèstia fins que la vida d'aquests va acabar en mans de l'heroi Teseu, que va alliberar la bèstia gràcies a l'ajuda d'Ariadna, filla del rei Minos i Pasífae.

El Minotaure. George F.Watts


Les interpretacions sobre aquest mite són diverses. De fet, en aquesta exposició cadascú ha fet la seva interpretació basant-se en allò que li ha suggerit el mite.

Aviat us presentaré la meva interpretació i les meves escultures!

Mentrestant, si teniu ganes de llegir més o veure vídeos sobre el mite, podeu seguir per aquí:
http://ellaberintodecreta.blogspot.com

3 comentaris:

Anna ha dit...

A mi de tot aquest mite, sempre m'ha fascinat la història d'Ariadna (per cert...la germana era Fedra ajajjaaj ;P). La trobo terriblement trista, i sempre m'hi he sentit molt identificada.
Al mirall de casa, fa uns anys, hi tenia penjat:

"...Però avui m'he mirat al mirall i m'ha agradat el que hi he vist. M'he vestit amb una faldilla curta i em sento bonica.
Algun dia, Ariadna, desapareixerant sota els nostres peus descalços totes les platges on ens han deixat adormides; a mig camí del somni, amb la vida just arran dels llabis. I ja no hi haurà laberints per desfer, ni llocs d'on fugir..."

Segur que m'encantaran les escultures! ja tinc ganes de veure-ho!

Unknown ha dit...

Ei quina combinació de posts més ben parida...

Jo per la meva part només us puc dir que vaig viure un mes a Creta i no vaig trobar el laberint... Però Cnossos em va impactar.

mca ha dit...

Saps doncs? Algunes interpretacions diuen que el laberint de Creta podria ser el Palau de Cnossos, per tant complicat com és...
Jo no l'he vist, però si em passes una foto podem seguir el fil (mai més ben dit) del mite!

Que bonic l'escrit del mirall, Ariadna!!!