Un lloc sorprenent!!! Hi ha tant per veure! i gent per trobar, i edificis per entrar, i cultura per descobrir!
Què vol? Què necessita? Què li agrada? A on vol anar? Alguna cosa per menjar? Per beure? Li cal una disfressa? Unes sabates extranyes? Una mica de música al carrer? Un paquet de mocadors anunci? Un viatge amb tren? Un vol de ramen i una mica d’arròs? Potser cantar en un karaoke? O jugar en una màquina recreativa? Pujar al 20è. Pis de l’edifici per contemplar la ciutat? O un centre comercial amb cinemes, discoteques i botigues d’objectes insòlits? Una peli porno? Un carrer ple de gent? Potser una casa de tè tradicional? Un hotel de l’amor, seria bona idea! O un bany en uns banys públics!? La calma de la pregària en un temple sintoista? Una mica de budisme? Una dansa tradicional? Una estona de lectura manga?
Tant se val! Caminar desvagat i veure les Lolitas pel carrer, haver de cridar per tant de soroll i, de sobte, trobar-te en el silenci del temple, purificar-te les mans i deixar-te portar per les pregàries, i prendre’t un sake en sortir i agafar el metro ple a vessar de gent en silenci i mirades perdudes. Entrar en un supermercat a comprar una bola d’arròs i sentir els dependents cridant sense agafar aire, pujar al 7è pis d’un edifici amagat i trobar-hi un bon restaurant, o uns cinemes... entrar en un bar de cafès, i estar-te una estona en una cadira de massatges mentre contemples la ciutat des del 9è. Pis del gratacels. Deixar-te enlluernar pels neons de colors i deixar-te ajudar pel vigilant de carrer, un senyor baixet amb uniforme i cara de simpàtic que t’espera per donar-te un cop de mà.
Seure en un punt elevat i contemplar el bullici dels barris de Tòkio, pujar al metro i sentir l’olor d’alcohol, i escoltar el silenci... i tornar a casa després de 3 setmanes!
Japó m’ha sorprès! A estones positivament i a estones senzillament m’ha sorprès! Molta cultura, molta tradició i molta gent! Molt per veure! i gent per trobar, i edificis per entrar, i cultura per descobrir!
