dilluns, 27 de desembre del 2010

Els pares (II)

Ell és el meu pare! Tothom diu que m'hi assemblo! Nusé... ja n'hi hauria prou que aquest quadre s'assemblés a ell mateix! :D



El meu pare és el rei de les màximes! Les que més recordo, a mode de consell, són aquestes:
"Hem vingut al món per ser feliços!" Amb aquesta sempre m'ha aconsellat i tolerat en fer algunes coses que potser no eren les més encertades des del seu punt de vista.
"No faig sempre el que m'agrada, però sovintl, cada vegada més, m'agrada el que faig!"
"No és més ric qui més té, sinó qui més necessita"

Me'n deixo alguna? Papa, corregeix-me si m'equivoco! (com has fet sempre!) :D Gràcies!!

2 comentaris:

Aprendre sempre ha dit...

l'has clavat!! sens dubte és en Lluís.

Tallaferro.dani ha dit...

Hola Mònica! felicitats pel teu bloc i el teu treball artístic!!
Jo també toco el cartró pedra, sobretot en imatgeria festiva i restauració... de moment com a afició tot i que voldria dedicar-m'hi algun dia! a de mes soc historiador cultural en el meu temps lliure.

Doncs res, t'he trobat fent "zaping" als blocs i he pensat que fas molt bona feina i he fet una paradeta.

t'afegeix-ho al meu bloc :)
Salut i cultura!