Naveguem per la vida com en un atzar de causes i efectes... La vida, un atzar?La meva interpretació del mite -post del dia 16 d'abril- és una visió pròpia i quotidiana, centrada més en el laberint que en la bèstia: el mite de l’alliberament em porta a pensar que construïm la vida com un atzar, com un laberint de causes i efectes.
I un cop construït... què fem? Per què hi som? Per què oblidem que podem caminar en qualsevol direcció a 360 graus? Cal que algú ens doni un fil per sortir-ne? Qui ens vindrà a buscar? I si el laberint era fràgil? I si el podem “deconstruir”?
A través del paper, quotidià i fràgil, he construït un laberint de causes amb només un camí a seguir: l’efecte.
El fil d’Ariadna també hi és representat, és el que ens portarà a la sortida.
La llum blava representa la part més profunda d'un mateix: l’idealisme, el misticisme.
Diuen que les obres que un crea, es complementen amb la visió de les persones que la veuen. L’Albert em va fer aquest comentari que m’agrada moltíssim:
"La simplicitat de la vida, la debilitat de les parets i fronteres, la caverna interior. El material és molt important: les imperfeccions ens diferencien de la resta, per això està aixafada".
Moltes gràcies Albert! Pel comentari, pel suport, per l’atenció... Gràcies per jugar junts en aquest laberint! Per a tu aquesta llum blava a l’interior del laberint! El color i la llum et pertanyen!
"La simplicitat de la vida, la debilitat de les parets i fronteres, la caverna interior. El material és molt important: les imperfeccions ens diferencien de la resta, per això està aixafada".
Moltes gràcies Albert! Pel comentari, pel suport, per l’atenció... Gràcies per jugar junts en aquest laberint! Per a tu aquesta llum blava a l’interior del laberint! El color i la llum et pertanyen!
El títol:
L’he anomenat corol•lari, perquè de fet, aquest és una afirmació lògica conseqüència immediata d’un teorema i aquest, a la vegada, és una afirmació que pot ser demostrada dins un marc lògic. Així doncs, puc substituir corol•lari per ‘efecte’ i teorema per ‘causa’. De manera que construïm un laberint de causes i efectes que, tot i ser lògiques, no estan demostrades. Tot plegat, una construcció fràgil... de paper. Matemàtics i enginyers! Pot ser que la base del títol no sigui molt rigorosa... accepto correccions, opinions i crítiques en ambdós sentits!
A part d’això, i per a mi molt important: l’estètica de la paraula corol•lari està molt afinada amb l’estètica de l’escultura. M’agrada molt aquesta comunió estètica!
A part d’això, i per a mi molt important: l’estètica de la paraula corol•lari està molt afinada amb l’estètica de l’escultura. M’agrada molt aquesta comunió estètica!
L'escultura que es pot veure al Museu d'Art de Girona fins el 31 de maig, en el marc de l'exposició Laberíntica. Aproximació al mite de l'alliberament.
1 comentari:
L'obra m'agrada, però la veig incompler-ta. M'explico: La idea del paper concèntric retallat la trobo molt bona, però la silueta retallada és amorfa. Posats a fer art amb el laberínt podria haver estat la silueta del minotaure, per que: Què és el laberint sense el minotaure i el minotaure sense el laberint? De la mateixa manera, No entenc per què hi ha 2 laberints (cilindres retallats). Digues-me carca però, el laberint era un. Per últim, M'agrada que apareixi el cabdell d'ariadna. Veient la meva reinterpretació de tot plegat, potser fins i tot es podria substituïr el cabdell per un vell carret de fotos estirat, i així potser donaria sensació de que el laberint és en el fons una vida, amb els seus records, els seus moments...
No sé, espero que això et serveixi d'alguna cosa, però tinc clar que l'artista ets tu i no pas jo!
XD
Publica un comentari a l'entrada