El minotaure era un monstre que tenia cos d'home i cap de brau. O un home que tenia cap de brau i cos d'home? En tot cas, era només 'home' en una part...
Aquest és un home partit per un vidre: transparent o no, està dividit! i col.locat a dins un laberint de fils, fils d'Ariadna potser?
L'escultura és feta de fang refrectari i vidre. Està cuit en dues peces, i enganxat després al vidre. Col.locat a dins un cilindre fet de filferro i fils de cotó.
Aquest és un home partit per un vidre: transparent o no, està dividit! i col.locat a dins un laberint de fils, fils d'Ariadna potser?
L'escultura és feta de fang refrectari i vidre. Està cuit en dues peces, i enganxat després al vidre. Col.locat a dins un cilindre fet de filferro i fils de cotó.
5 comentaris:
És curiosa la visió que tens del fil d'Ariadna com a part del laberint. Jo més aviat l'he identificat sempre amb un sacrifici i una generositat que normalment és patrimoni de les dones.
Sempre he cregut que el mite del minotaure expresa a la perfecció la lluita de l'home entre la seva part racional i la seva part més atàvica. I que en aquest va i ve existencial només una dona és capaç d'ordenar. Jo crec que és un homenatge a la dona!
Però tot són maneres de veure-ho oi?
M'agrada la teva visió, gràcies!
En la primera escultura, vaig considerar el fil d'Ariadna com la sortida del laberint: tot i que aquesta genorsitat femenina d'Ariadna es complementa per l'heroïcitat més masculina de Teseu. Jo interpreto aquí la complementarietat de les dues forces.
En la segona en canvi, em plantejo si cal esperar que algú ens dóni un fil per sortir del laberint? Potser aquesta espera és part d'aquest laberint?
M'alegro de compartir la visió del mite! jo no el coneixia abans de l'exposició. Felicitats!!! i gràcies!
Completament dacord. Els dos protagonistes (femení i masculí) es complementen en el mite.
M'agrada pensar (com ho has fet tu) en l'home com a laberint en si mateix; com a lluita amb la seva dualitat. És un laberint, (efectivament) d'heriocitats, completament aspiracional, tal i com són els homes, no trobes?
I penso en el fil d'Ariadna tant delicat i senzill... jo crec que és un fil tant de generositat i força com de pors i solitud.
Realment és un mite preciós!
I si! jo crec que sempre et cal un fil per sortir del laberint! sempre! Aquí és on rau l'encant de tot plegat no trobes?
Que bonic pensar i compartir!
Moltes gràcies!
Sí!! "El laberint de tu mateix"
Aquest és el concepte que em va perseguir en el disseny de totes les proves i escultures que vaig anar pensant, dibuixant, i elaborant finalment...
Aquest espiral de pors, de dubtes, d'il.lusions també, d'esperances...
I sí, també penso que amb un fil vingut de fora trobes més ràpid la sortida. I tant! Però cal veure'l clar quan algú te'l facilita, o trobar-lo si no arriba. No?
Que bé! Gràcies! :D
Llegit i memoritzat!
:P
Publica un comentari a l'entrada