dimecres, 29 de juliol del 2009

Santes Marta, Esther i Mercè!



Avui he sortit de casa amb els sentits ben atents, i he descobert coses curioses... a veure cap a on deriva el dia!

Agraeixo al sol i potser a l'atzar haver-me trobat amb persones amb qui compartir un bonic capvespre. Per simple que sembli, moments com aquests ajuden d'una manera o altra, a descarregar una mica aquesta motxilla de pedres que tots portem i que sembla que mica en mica em vaig decidint a obrir, o com a mínim, adonant-me que tot pot millorar si l'obro. A sota d'uns quants somriures valents, hi sóc 'jo', emotiva i àvida de contacte humà, un 'jo' especialment sensible.

Durant unes hores, vam tornar als melancolics anys 80, deixant-nos transportar per un senyor amb vestit brillant i dues bedettes embojides a sobre un escenari tant quico com el personal que l'escoltava...

Continuem fent cas de les senyals... improvitzar i muntar soparets de nenes nervioses... al menys es divertit ...i qui sap... potser ens porten a moments tant especials com els d'ahir...

Jo m'emportaré un tros del vespre d'ahir cap a l'Àfrica... Gràcies per l'avui que va començar ahir!

Dedicat a les Santes! (les del títol)

3 comentaris:

Esther ha dit...

mmm!! què bé sona tot plegat... gràcies! Bon viatge i vent propici per anar captant senyals, que la intuició és la millor aliada, encara que molts cops la pura raó s'entesti en marcar sempre un camí més aviat recte i gris, oi? Dir-vos que ahir el dia certament va derivar cap a molt bon port, culminat per una altra trobada improvitzada i inesperada... esgarrapant de nou hores de son recuperades ja amb un bon cafè. En fi, nenes, gràcies i un petonàs gegant.

Esther ha dit...

Per cert, m'he tornat a "topar" amb un curt que ja coneixia i em resulta molt inspirador. Quan el vaig veure per primer cop, em va despertar moltes emocions que avui he reviscut. Mira, diga'm "cursi". El trobo fantàstic i per pensar-hi. Ja em direu què us sembla! Que el disfruteu:
Signs
http://www.youtube.com/watch?v=uy0HNWto0UY

Esther

mca ha dit...

Moltes gràcies Esther!
Genial! Va pujant de to... comença tranquil i et va enfilant... Oh! Que bonic!!

Saps doncs? Ahir la meva nit també va acabar com l'anterior: amb una trobada inesperada i una improvització de ruta que em va fer arribar a casa exactament a la mateixa hora que la nit anterior!

I d'ahir, me n'emporto una frase de Mishima que té molt a veure amb aquest curt:
"Què en farem del desig quan haguem trobat l'amor?"

Una abraçada i moltes gràcies!!