Natura en harmonia

Foscor absoluta, tormenta de llamps a l'horizó, sons penentrants... I el meu cos nu a dins l'aigua. Natura en harmonia!





Quan he arribat a casa, me n'han sortit uns quants d'aquests. Només aquarel·la sobre paper.

Paisatges...

La veritat és que enyoro els sons de l'Àfrica. Els colors, els somriures, els paisatges clars i planers de l'Àfrica...
Amb l'aquarel·la els revisc una mica...

(aquest és un esboç al bloc del viatge: un bloc de 210 x 160 amb aquarel·la i una mica de tinta)

Mirem

Primer intent de situar un dels esboços del bloc d'Àfrica sobre un suport més fort: aquest està pintat sobre unes lleixes de l'Ikea, un món de contrastos!

Amb molt mala idea, ho he intentat amb pintura acrílica i no és compatible: l'oli amb el que estan untats els mobles d'Ikea repel.len la pintura acrílica, i va saltant només de passar-hi el dit.
Vaig intentar posar-hi textures, amb cera líquida (resultat de posar al bany maria una espelma perfumada), i també va saltar...


Ho continuaré intentant, en un altre suport o amb un altre tipus de pintura...

L'objectiu suprem de l'home
és d'aprendre a tolerar
els constants canvis de l'ànima,
produïts al seu albir,
i no pas provar de vèncer
els que vénen del carrer,
de les trones dels filòsofs.

Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca 1940-Barcelona 2004)

Àfrica! un món!

- Resumeix-ho en una paraula! –em va demanar la Marta
- Impossible! No en sóc capaç!
- Dues doncs! (mmm... moments pensatius i tampoc me n’acabo de sortir)
- Una frase potser sí, vaig dir aleshores: Àfrica és especial. Colors, mirades, somriures, olors i sons...
- Clar, però això és a tot arreu! –va dir ella. El Pirineu també es pot definir així.
- Bé doncs...
Terra!
Brillant!
Penetrant!
Àfrica per a mi és la terra!

El somriure i les mirades són per tot arreu! Innocent, negra, brillant, profunda i franca, la seva mirada t’apropa a la terra, a la senzillesa, a l’extremada bellesa imperfecta de la natura. Als colors ni tan sols imaginats, a les textures més plaents...

Estic molt contenta d’aquest viatge! Tocar de peus a terra! M’he sentit bé allà, com si ja hi hagués viscut.

He dibuixat en un bloc que em va regalar la Mercè i que la Laia -gran companya de viatge!!!- ha viscut durant tota la ruta: el bloc! el bloc! Tapem-lo que plou!
Aquí us deixo un dels dibuixos que he fet allà. Demà us n’oferiré més...

Santes Marta, Esther i Mercè!

Avui he sortit de casa amb els sentits ben atents, i he descobert coses curioses... a veure cap a on deriva el dia!

Agraeixo al sol i potser a l'atzar haver-me trobat amb persones amb qui compartir un bonic capvespre. Per simple que sembli, moments com aquests ajuden d'una manera o altra, a descarregar una mica aquesta motxilla de pedres que tots portem i que sembla que mica en mica em vaig decidint a obrir, o com a mínim, adonant-me que tot pot millorar si l'obro. A sota d'uns quants somriures valents, hi sóc 'jo', emotiva i àvida de contacte humà, un 'jo' especialment sensible.

Durant unes hores, vam tornar als melancolics anys 80, deixant-nos transportar per un senyor amb vestit brillant i dues bedettes embojides a sobre un escenari tant quico com el personal que l'escoltava...

Continuem fent cas de les senyals... improvitzar i muntar soparets de nenes nervioses... al menys es divertit ...i qui sap... potser ens porten a moments tant especials com els d'ahir...

Jo m'emportaré un tros del vespre d'ahir cap a l'Àfrica... Gràcies per l'avui que va començar ahir!

Dedicat a les Santes! (les del títol)

Homenatge a la dolçor

Avui he fet un experiment...
Tenia ganes de menjar caramels i m'he apropat a una botiga a comprar-ne... Quanta dolçor!!!
Com que em defineixo comunitària o cooperativa, els he volgut compartir: i he anat pel carrer amb la bossa oberta repartint caramels! A la gent que passeja, als que compren a les botigues, a la gent asseguda als bars...
A mi em feia feliç la situació... cares de sorpresa, somriures... no hi havia cap gest lleig! algun rebuig sí, és clar... la gent no et coneix i desconfia... però no pas amb lletjor. Absolutament tothom que n'ha agafat, m'ha preguntat què celebrava o senzillament m'ha felicitat!

Jo em pregunto... si els hagués venut enlloc de regalar-los, tothom n'hauria agafat oi? Suposo que fa temps que hem après que ningú regala res en aquest món!

I apa! si teniu un dia salat, mengeu o regaleu un sugus!!!