Ritmes africans, gentil* companyia i lluna plena... Aires de sorpresa i vestit delicat...
La nit lluminosa d'ahir m'ha regalat un viatge avui!
* De naixença noble i maneres delicades, ple de gràcia, cortès i afectuós
dimecres, 8 de juliol del 2009
dimarts, 7 de juliol del 2009
...
Aquest és un esbòs que vaig fer al bloc un dia d'aquests... I després en vaig fer l'esbòs del color, amb llapis de colors.
Algun dia serà un quadre: algun suggeriment?
La idea? bé, estic preparant un viatge a l'Àfrica! Si finalment hi vaig, potser deixaré de pintar aquestes figures? O potser encara en pintaré més?
Algun dia serà un quadre: algun suggeriment?
La idea? bé, estic preparant un viatge a l'Àfrica! Si finalment hi vaig, potser deixaré de pintar aquestes figures? O potser encara en pintaré més?
divendres, 26 de juny del 2009
Regalim
Ara feia molts dies que no penjava un quadre meu.
Aquest pertany a la Irene i en Marc, i els queda molt bonic allà on està penjat! És tècnica mixta sobre fusta, i medeix 1,20 x 33 cm.
El vaig titular "Regalim". El títol i la textura expliquen el que jo volia expressar: mireu-vos-el una estona i després em dieu si esteu d'acord amb l'explicació o si us suggereix quelcom diferent!?
A vegades, les relacions entre persones regalimen, si no es cuiden. Comencem per no mirar-nos, per creure'ns d'un color diferent a "l'altre", seguim per intercanviar paraules sense escoltar-nos i per passar estones plegats sense viure-les; per donar i no compartir, per rebre i no agrair... Tot això, són petites gotes que cauen avall i no s'aturen, i acaben per despintar el quadre, per fer desaparèixer la relació.
Quan això passa entre persones la relació dels quals és lliure, senzillament aquesta desapareix. Quan això passa entre persones amb una relació obligada, llavors ens descolorim.
Ens cal saber gaudir sense obligar! Però compartir, tanmateix...
Aquest pertany a la Irene i en Marc, i els queda molt bonic allà on està penjat! És tècnica mixta sobre fusta, i medeix 1,20 x 33 cm.
El vaig titular "Regalim". El títol i la textura expliquen el que jo volia expressar: mireu-vos-el una estona i després em dieu si esteu d'acord amb l'explicació o si us suggereix quelcom diferent!?
A vegades, les relacions entre persones regalimen, si no es cuiden. Comencem per no mirar-nos, per creure'ns d'un color diferent a "l'altre", seguim per intercanviar paraules sense escoltar-nos i per passar estones plegats sense viure-les; per donar i no compartir, per rebre i no agrair... Tot això, són petites gotes que cauen avall i no s'aturen, i acaben per despintar el quadre, per fer desaparèixer la relació.
Quan això passa entre persones la relació dels quals és lliure, senzillament aquesta desapareix. Quan això passa entre persones amb una relació obligada, llavors ens descolorim.
Ens cal saber gaudir sense obligar! Però compartir, tanmateix...
dimarts, 9 de juny del 2009
divendres, 5 de juny del 2009
Ho/me
El minotaure era un monstre que tenia cos d'home i cap de brau. O un home que tenia cap de brau i cos d'home? En tot cas, era només 'home' en una part...
Aquest és un home partit per un vidre: transparent o no, està dividit! i col.locat a dins un laberint de fils, fils d'Ariadna potser?
L'escultura és feta de fang refrectari i vidre. Està cuit en dues peces, i enganxat després al vidre. Col.locat a dins un cilindre fet de filferro i fils de cotó.
Aquest és un home partit per un vidre: transparent o no, està dividit! i col.locat a dins un laberint de fils, fils d'Ariadna potser?
L'escultura és feta de fang refrectari i vidre. Està cuit en dues peces, i enganxat després al vidre. Col.locat a dins un cilindre fet de filferro i fils de cotó.
dimecres, 6 de maig del 2009
Corol.lari
Naveguem per la vida com en un atzar de causes i efectes... La vida, un atzar?La meva interpretació del mite -post del dia 16 d'abril- és una visió pròpia i quotidiana, centrada més en el laberint que en la bèstia: el mite de l’alliberament em porta a pensar que construïm la vida com un atzar, com un laberint de causes i efectes.
I un cop construït... què fem? Per què hi som? Per què oblidem que podem caminar en qualsevol direcció a 360 graus? Cal que algú ens doni un fil per sortir-ne? Qui ens vindrà a buscar? I si el laberint era fràgil? I si el podem “deconstruir”?
A través del paper, quotidià i fràgil, he construït un laberint de causes amb només un camí a seguir: l’efecte.
El fil d’Ariadna també hi és representat, és el que ens portarà a la sortida.
La llum blava representa la part més profunda d'un mateix: l’idealisme, el misticisme.
Diuen que les obres que un crea, es complementen amb la visió de les persones que la veuen. L’Albert em va fer aquest comentari que m’agrada moltíssim:
"La simplicitat de la vida, la debilitat de les parets i fronteres, la caverna interior. El material és molt important: les imperfeccions ens diferencien de la resta, per això està aixafada".
Moltes gràcies Albert! Pel comentari, pel suport, per l’atenció... Gràcies per jugar junts en aquest laberint! Per a tu aquesta llum blava a l’interior del laberint! El color i la llum et pertanyen!
"La simplicitat de la vida, la debilitat de les parets i fronteres, la caverna interior. El material és molt important: les imperfeccions ens diferencien de la resta, per això està aixafada".
Moltes gràcies Albert! Pel comentari, pel suport, per l’atenció... Gràcies per jugar junts en aquest laberint! Per a tu aquesta llum blava a l’interior del laberint! El color i la llum et pertanyen!
El títol:
L’he anomenat corol•lari, perquè de fet, aquest és una afirmació lògica conseqüència immediata d’un teorema i aquest, a la vegada, és una afirmació que pot ser demostrada dins un marc lògic. Així doncs, puc substituir corol•lari per ‘efecte’ i teorema per ‘causa’. De manera que construïm un laberint de causes i efectes que, tot i ser lògiques, no estan demostrades. Tot plegat, una construcció fràgil... de paper. Matemàtics i enginyers! Pot ser que la base del títol no sigui molt rigorosa... accepto correccions, opinions i crítiques en ambdós sentits!
A part d’això, i per a mi molt important: l’estètica de la paraula corol•lari està molt afinada amb l’estètica de l’escultura. M’agrada molt aquesta comunió estètica!
A part d’això, i per a mi molt important: l’estètica de la paraula corol•lari està molt afinada amb l’estètica de l’escultura. M’agrada molt aquesta comunió estètica!
L'escultura que es pot veure al Museu d'Art de Girona fins el 31 de maig, en el marc de l'exposició Laberíntica. Aproximació al mite de l'alliberament.
dimarts, 5 de maig del 2009
Pops a l'aigua!
Quines disfresses!!!
Felicitats als dissenyadors, als sastres, a les modistes, als ideòlegs, als dibuixants i als disfressats!
La festa d'inund'Art va ser tot un èxit! i els pops, -o xipirons-, l'ànima de la festa!!!
inund'Art ha anat molt bé! han estat tres dies d'exposicions, concerts, teatre, dansa, poesia... espero que n'hagueu gaudit -els que heu pogut venir-.
Gràcies als que heu vingut i als artistes que hi han participat: en total, més de 300!! Us esperem l'any que vé!
Felicitats als dissenyadors, als sastres, a les modistes, als ideòlegs, als dibuixants i als disfressats!
La festa d'inund'Art va ser tot un èxit! i els pops, -o xipirons-, l'ànima de la festa!!!
inund'Art ha anat molt bé! han estat tres dies d'exposicions, concerts, teatre, dansa, poesia... espero que n'hagueu gaudit -els que heu pogut venir-.
Gràcies als que heu vingut i als artistes que hi han participat: en total, més de 300!! Us esperem l'any que vé!
Foto: En Guillem, l'Albert, en Cesc i la Susanna. Oi que estan macos?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)