Dones treballadores

Colors i costums de l'Àfrica!


Aquest és un altre esbòs al bloc del viatge, amb llapis de colors

Casualitats

No me'n puc estar... He obert l'aquarel·la anterior amb el paint i, tot buscant una altra cosa, he clicat a 'invertir colors' per error. Mireu què ha passat!

Natura en harmonia

Foscor absoluta, tormenta de llamps a l'horizó, sons penentrants... I el meu cos nu a dins l'aigua. Natura en harmonia!





Quan he arribat a casa, me n'han sortit uns quants d'aquests. Només aquarel·la sobre paper.

Paisatges...

La veritat és que enyoro els sons de l'Àfrica. Els colors, els somriures, els paisatges clars i planers de l'Àfrica...
Amb l'aquarel·la els revisc una mica...

(aquest és un esboç al bloc del viatge: un bloc de 210 x 160 amb aquarel·la i una mica de tinta)

Mirem

Primer intent de situar un dels esboços del bloc d'Àfrica sobre un suport més fort: aquest està pintat sobre unes lleixes de l'Ikea, un món de contrastos!

Amb molt mala idea, ho he intentat amb pintura acrílica i no és compatible: l'oli amb el que estan untats els mobles d'Ikea repel.len la pintura acrílica, i va saltant només de passar-hi el dit.
Vaig intentar posar-hi textures, amb cera líquida (resultat de posar al bany maria una espelma perfumada), i també va saltar...


Ho continuaré intentant, en un altre suport o amb un altre tipus de pintura...

L'objectiu suprem de l'home
és d'aprendre a tolerar
els constants canvis de l'ànima,
produïts al seu albir,
i no pas provar de vèncer
els que vénen del carrer,
de les trones dels filòsofs.

Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca 1940-Barcelona 2004)

Àfrica! un món!

- Resumeix-ho en una paraula! –em va demanar la Marta
- Impossible! No en sóc capaç!
- Dues doncs! (mmm... moments pensatius i tampoc me n’acabo de sortir)
- Una frase potser sí, vaig dir aleshores: Àfrica és especial. Colors, mirades, somriures, olors i sons...
- Clar, però això és a tot arreu! –va dir ella. El Pirineu també es pot definir així.
- Bé doncs...
Terra!
Brillant!
Penetrant!
Àfrica per a mi és la terra!

El somriure i les mirades són per tot arreu! Innocent, negra, brillant, profunda i franca, la seva mirada t’apropa a la terra, a la senzillesa, a l’extremada bellesa imperfecta de la natura. Als colors ni tan sols imaginats, a les textures més plaents...

Estic molt contenta d’aquest viatge! Tocar de peus a terra! M’he sentit bé allà, com si ja hi hagués viscut.

He dibuixat en un bloc que em va regalar la Mercè i que la Laia -gran companya de viatge!!!- ha viscut durant tota la ruta: el bloc! el bloc! Tapem-lo que plou!
Aquí us deixo un dels dibuixos que he fet allà. Demà us n’oferiré més...