Antòniaaaaa!!!

Avui, una mica d'esperit comercial...

Aquesta és l'Antònia! La vaig batejar així perquè trobo que li escau. Són figures de cartró pedra. En una etapa de la meva vida en vaig estar fent de tot tipus, però el procés de treballar el cartró és certament complex: primer cal fer la figura amb fang, després fer-ne el motllo en negatiu en guix, i llavors fer-ne el buidatge amb el cartró: 3 capes calen perquè quedi ben fort! 3 tipus de cola, tres secatges... i llavors ajuntar-ne les parts, polir-ho, passar-hi una pàtina perquè quedi fi, i pintar-ho!

Això sí, un cop tens el motllo, llavors el procés es redueix a les tres capes de cartró, el polit i el pintat. Bé, ja m'imagino que no ha quedat gaire clar... ara hi estic tornant a treballar i ho vull gravar en vídeo perquè tothom pugui veure'n el procés.

De moment, aquí us deixo l'Antònia. Aquestes són fetes per encàrrec: em van passar una foto de la seva manera de vestir, i les vaig pintar igual! ;)

En silenci...

'En silenci' és un quadre molt gros! (70cms. x 1m.). El té penjat la meva germana gran al menjador i li queda bé! els colors estan en concordància amb el seu entorn. Pintat també amb oli sobre fusta, té un fons amb textures i pastetes! d'aquells per passar-t'ho pipa!
Com podeu veure, el tema de la 'dona' m'interessa especialment... Deu ser per què busco en l'expressió plàstica la recerca de mi mateixa?

En aquesta figura, la realitat es barreja amb el pensament: les ombres no són fidels a la realitat, i els colors òbviament tampoc.
El reflex del propi cos col.locat d'esquena, pot tenir diverses interpretacions: la meva, és que tots tenim una part més fosca de nosaltres mateixos que no ens agrada veure. Sovint, ens hi girem d'esquena per no acceptar-la, però ella hi és igualment. Ens hem d'estimar fins i tot amb allò de nosaltres mateixos que no ens agrada! Només faltaria! Només així també podem estimar els altres! (Una persona és tan maca com la seva pitjor part oi?)

Us hi fixeu? si el propi cos volgués veure la seva part fosca, si es girés, els dos cossos es fondrien en un de sol. Així en canvi, tot el que fem és reforçar aquesta part de nosaltres que no volem veure: segur que us ha cridat més l'atenció aquest cos difuminat que el principal oi?

Tot s'hi val!

Aquí vénen uns dibuixos que he fet per preparar l'exposició d'escultura del mes de maig. I ara em preguntareu... i què tenen a veure aquests dibuixos amb una escultura oi? I si us explico el tema de l'exposició, encara em faríeu més preguntes... Doncs au va! aguanteu! us el diré més endavant... perquè hi pogueu participar!
De moment, deixo aquests dibuixos... volen representar expressions de persones: la por, la bondat, la indiferència, la curiositat... N'estic fent molts! però mira, de moment he agafat aquests i els he fotografiat... amb el mòbil!
Dedicat a aquells que us ha fet pensar en el dibuix!!! M'ha alegrat el comentari!!!

Bella figura 2

Aquí vé una altra d'aquestes figures de la sèrie!

De fet, no tenia previst penjar-la però ja que hi ha crítics -molt benevolents, per cert!- d'aquest tipus de figures... Aquí us la deixo! Per a vosaltres!

Aquesta està pintada també amb oli sobre un tros de fusta... oi que sembla un quadre?

A sota però, hi ha una textura feta de pols de marbre, pasta blanca, cola blanca, aigua, disolvent... i vés a saber què més! una festa! un merder!

La data en què la vaig pintar és molt posterior a la primera, però no ha perdut l'aire eh? em surt dedins... formes rodones!!!

Bella figura

Us presento el tema més recurrent dels meus quadres: les figures femenines africanes.

M’agraden, m’atrauen, m’aporten pau i admiració. Pintar-les és un plaer i, per què no, un honor!
A vegades, començo dibuixant o pintant figures femenines, i ràpidament penen aquest caire maternal i africà: colors terra, ocres, algun punt de blanc, degradats, formes arrodonides i traços suaus. Se me’n van les mans!!!

Molts ja coneixeu aquestes belles figures. N’hi ha tota una sèrie!

Aquest quadre en concret, el vaig pintar l’any 99 és el meu preferit! Recordo perfectament el dia que el vaig acabar, l’olor que feia, la sensació de satisfacció, les ganes d’endur-me’l a tot arreu!

Està pintat amb oli sobre una fusta que vaig arreplegar del garatge, cosa que el fa encara més especial: aquest tros de fusta va passar de ser un trasto a ser un element de decoració.

Per mi, aquest quadre és el més bonic de la sèrie, i està penjat, com pertoca, al millor lloc: a casa dels meus pares. Serveixi aquest post d’homenatge i agraïment cap a ells!

"pinta y colorea"

Des de sempre, o més ben dit, des que en Fita em va ensenyar a mirar -tot dibuixant i pintant-, porto a sobre una llibreta -abans en deia bloc, però ara pot induir a confusió-, en la que hi dibuixo i hi escric tot allò que em sorprèn. A vegades només són ratlles de colors, a vegades dibuixos bonics. A vegades escrits, i a vegades hi enganxo l'entrada del concert...

Tots aquests blocs estan a la meva memòria i els tragino en cada trasllat. En tinc molts, i cadascun és diferent de l'altre. Només de veure'n el color de la portada, ja sé a quina època pertany... i quin dibuix hi ha a dins!
A vegades no, a vegades em sorprenen... a vegades, ho confesso, em sorprenc a mi mateixa: això ho he fet jo? que bonic! i a vegades no...

Bé doncs, aprofitant que ara hi ha noves tecnologies que em permeten fer-los visibles de tant en tant, doncs ho faré: aquí hi vull publicar alguns dibuixos, alguns quadres i alguns esbossos que vaig fent.

Jo us explicaré què he fet i què he volgut dir amb cadascun d'ells, i m'agradarà molt que doneu la vostra opinió! Això sí, hi ha una restricció: absteniu-vos de qualsevol comentari que pugui assemblar-se a: "jo no hi entenc en art, però...". Perquè jo tampoc hi entenc, però m'agrada molt expressar-me! Així que, agrairé qualsevol expressió que volgueu compartir!

Gràcies per llegir fins aquí!