Divendres dia 30 d'abril a les 19h de la tarda, al cafè de la Selis. Cr. Pompeu Fabra 17 de Vidreres.
Fotografies de Laia Pujadas i pintures de Mònica Aymerich.
Et convidem a fer una copa de cava!
dijous, 29 d’abril del 2010
T'hi esperem!
Divendres dia 30 d'abril a les 19h de la tarda, al cafè de la Selis. Cr. Pompeu Fabra 17 de Vidreres.
Fotografies de Laia Pujadas i pintures de Mònica Aymerich.
Et convidem a fer una copa de cava!
dijous, 15 d’abril del 2010
En marxa!
Ja està tot a punt!
La barrina, el metro i els cargols en una capsa, els quadres acabats, signats i envernissats fent cua a la porta, ansiosos per veure's penjats a les parets de ca la Selis!
Les mans que els han donat vida es senten cansades i satisfetes! Els 10 escollits demà marxaran, els altres es quedaran a casa per a properes pinzellades.
Imagino que tots esperen amb delit sentir-se observats per pilons d'ulls encuriosits, extranyats, sorpresos o indiferents... Però jo, responsable de la seva existència, em pregunto si cal fer-los passar per aquest tràngol... han nascut pel meu propi gaudi oi? Doncs ja n'hi ha prou! Cal a més, exposar-los davant de tothom?
Espero que les meves imaginacions siguin certes i no es revoltin tots contra mi quan els foredi per penjar-los a la paret!
Va som-hi! En marxa cap a Vidreres!
La barrina, el metro i els cargols en una capsa, els quadres acabats, signats i envernissats fent cua a la porta, ansiosos per veure's penjats a les parets de ca la Selis!
Les mans que els han donat vida es senten cansades i satisfetes! Els 10 escollits demà marxaran, els altres es quedaran a casa per a properes pinzellades.
Imagino que tots esperen amb delit sentir-se observats per pilons d'ulls encuriosits, extranyats, sorpresos o indiferents... Però jo, responsable de la seva existència, em pregunto si cal fer-los passar per aquest tràngol... han nascut pel meu propi gaudi oi? Doncs ja n'hi ha prou! Cal a més, exposar-los davant de tothom?
Espero que les meves imaginacions siguin certes i no es revoltin tots contra mi quan els foredi per penjar-los a la paret!
Va som-hi! En marxa cap a Vidreres!
dimecres, 14 d’abril del 2010
dissabte, 10 d’abril del 2010
Exposició a Vidreres
Ja tinc gairebé tots els quadres a punt!
No són massa, 5 o 6 només. Divendres dia 16 d'abril els penjarem i el dia 30 farem una copa de cava. Hi esteu tots convidats!!
I d'aquí fins el 30, passeu per ca la Selis a prendre un cafè i veure els quadres de l'Àfrica de la Mònica i les fotos de la Laia! (les del vídeo del post del dia 27 de setembre són de la Laia!)
Us deixo un dels quadres de l'exposició. A poc a poc els aniré penjant tots.
dijous, 1 d’abril del 2010
L'art del videojoc
Aquests dies he tingut la sort de participar en el Fòrum Europeu de les indústries culturals que s'ha celebrat a Barcelona.
Hi han participat tots els països de la Unió Europea, i hi ha hagut debats certament interessants.
En resum, es podria dir que els debats giraven entorn els temes de sempre: el nou model econòmic que presenta internet, la necessitat d'ordenar i regular els continguts digitals, el PIB de la cultura...
En algun altre post explicaré el debat dels drets d'autor, d'allò més viu! però ara m'interessa parlar d'una de les ponències que més em va cridar l'atenció. La taula es titulava Una mirada sectorial als reptes transversals. Hi van participar Michel Lambot, copresident de PIAS Entertainment Group, Bèlgica; Federico Motta, president de la Federació Europea d'Editors; Richard Pulford, president de la Federació Europea d'Associacions de Treballadors de les Arts Escèniques (PEARLE); i Gilberto Sánchez, secretari general DEV (Desarrolladores españoles de videojuegos), Espanya.
Destaco especialment la intervenció de Gilberto Sánchez. Amb molt bona educació, en Gilberto va agrair que el convidessin a parlar en un fòrum europeu de les indústries culturals juntament amb representants de música, arts escèniques i editorials.
Qui diu que els videojocs no són cultura? Senyors, el videojoc ha entrat per quedar-se. Darrera cada videojoc hi ha creadors, dissenyadors, matemàtics, físics, analistes... que treballen per un públic molt exigent, que coneix i tria les seves preferències.
Mentre les ja reconegudes ‘disciplines artístiques’ intenten guanyar mercat en la interacció i la intergeneracionalitat, la primera és la base del videojoc, i la segona està més que aconseguida: el videojoc no és només cosa de joves!
EUA, Canadà, Austràlia, Xina, Brasil... estan apostant pel videojoc ja fa temps entre les indústries culturals, i a Europa encara s’està demanant que se’ls reconegui en el camp de la cultura! Alguna cosa passa, que anem tant endarrerits...
El model econòmic està canviant, i la cultura no n’és l’excepció. Senyors, totalment d’acord en què els autors cobrin els seus drets, però com molt bé va dir el Ministre austríac, l’estat ha de ser neutral en això. El videojoc se’n va sortir solet fa més de 10 anys amb els micropagaments, per què doncs ara és l’estat qui protegeix les altres arts? El vídeojoc també exigeix més protecció.
Primer considerem-lo cultura, i després aprenguem d’ells, començant pel seu model econòmic! Què en penseu?
Hi han participat tots els països de la Unió Europea, i hi ha hagut debats certament interessants.
En resum, es podria dir que els debats giraven entorn els temes de sempre: el nou model econòmic que presenta internet, la necessitat d'ordenar i regular els continguts digitals, el PIB de la cultura...
En algun altre post explicaré el debat dels drets d'autor, d'allò més viu! però ara m'interessa parlar d'una de les ponències que més em va cridar l'atenció. La taula es titulava Una mirada sectorial als reptes transversals. Hi van participar Michel Lambot, copresident de PIAS Entertainment Group, Bèlgica; Federico Motta, president de la Federació Europea d'Editors; Richard Pulford, president de la Federació Europea d'Associacions de Treballadors de les Arts Escèniques (PEARLE); i Gilberto Sánchez, secretari general DEV (Desarrolladores españoles de videojuegos), Espanya.
Destaco especialment la intervenció de Gilberto Sánchez. Amb molt bona educació, en Gilberto va agrair que el convidessin a parlar en un fòrum europeu de les indústries culturals juntament amb representants de música, arts escèniques i editorials.
Qui diu que els videojocs no són cultura? Senyors, el videojoc ha entrat per quedar-se. Darrera cada videojoc hi ha creadors, dissenyadors, matemàtics, físics, analistes... que treballen per un públic molt exigent, que coneix i tria les seves preferències.
Mentre les ja reconegudes ‘disciplines artístiques’ intenten guanyar mercat en la interacció i la intergeneracionalitat, la primera és la base del videojoc, i la segona està més que aconseguida: el videojoc no és només cosa de joves!
EUA, Canadà, Austràlia, Xina, Brasil... estan apostant pel videojoc ja fa temps entre les indústries culturals, i a Europa encara s’està demanant que se’ls reconegui en el camp de la cultura! Alguna cosa passa, que anem tant endarrerits...
El model econòmic està canviant, i la cultura no n’és l’excepció. Senyors, totalment d’acord en què els autors cobrin els seus drets, però com molt bé va dir el Ministre austríac, l’estat ha de ser neutral en això. El videojoc se’n va sortir solet fa més de 10 anys amb els micropagaments, per què doncs ara és l’estat qui protegeix les altres arts? El vídeojoc també exigeix més protecció.
Primer considerem-lo cultura, i després aprenguem d’ells, començant pel seu model econòmic! Què en penseu?
A jugar!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)