dilluns, 27 de desembre de 2010

Els pares (II)

Ell és el meu pare! Tothom diu que m'hi assemblo! Nusé... ja n'hi hauria prou que aquest quadre s'assemblés a ell mateix! :D



El meu pare és el rei de les màximes! Les que més recordo, a mode de consell, són aquestes:
"Hem vingut al món per ser feliços!" Amb aquesta sempre m'ha aconsellat i tolerat en fer algunes coses que potser no eren les més encertades des del seu punt de vista.
"No faig sempre el que m'agrada, però sovintl, cada vegada més, m'agrada el que faig!"
"No és més ric qui més té, sinó qui més necessita"

Me'n deixo alguna? Papa, corregeix-me si m'equivoco! (com has fet sempre!) :D Gràcies!!

dijous, 23 de desembre de 2010

Els pares (I)

La meva mare! Guapa!


El nen és petit i, mig adormit, la mare se'l mira i, junts al bressol, no el deixa mai sol.
Joiosa sospira i, vetllant el seu somni amb amor.


El meu fill val un món i un tresor i de tot cor li canta amorosa.
Fes nones, reiet, fes nones fill meu, que ets un angelet que m'ha enviat Déu.
El besa a la cara, el besa al front, petons d'una mare "lo" més gran del món.

El nen és més gran. La mare plorant

No surtis de nit i fuig dels brogits, treballa i estudia.
I tapant-li els defectes que té, l'aconsella amb "carinyo" i el guia pel camí del treball i del bé, que és el que ella desitja i ansia.

Perdona, fill meu, però jo t'haig de dir que el meu cor et veu per molt mal camí.
Qui mal t'aconsella, deu ser un ningú, fes cas d'una vella que sols viu per tu..
Veient-te perdut i tot despreciat, perquè no has vingut aquí al meu costat?

No abaixis la cara, aixeca el front, que et queda una mare, "lo" més gran del món.

La Mare (Dyango)

dimecres, 15 de desembre de 2010

Bon Nadal!

dilluns, 8 de novembre de 2010

Inacabada...

Encara no estic acabada... es nota! Però ja m'hi vaig assemblant oi?


Si voleu una pintura d'aquest tipus del vostre amic/ga, fill/a, pare, mare, avis, conegut/da... els faig a bon preu! Necessito uns 5 dies! Medeixen 30 x 30 cms.
Un bon regal de Nadal no? ;)

El reconeixeu?

Mmm... tot i que t'hi assembles molt, jo penso que ets més guapo al natural! Em costa veure't als ulls com et sento al cor! ;)


Si voleu una pintura d'aquest tipus del vostre amic/ga, fill/a, pare, mare, avis, conegut/da... els faig a bon preu! Necessito uns 5 dies! Medeixen 30 x 30 cms.
Un bon regal de Nadal no? ;)

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Lip Dup Ludoteca de Salt

Us agrada? A mi em sembla fantàstic!!!!! Gaudiu-ne!!

divendres, 17 de setembre de 2010

diumenge, 29 d’agost de 2010

Nihonn



Un lloc sorprenent!!! Hi ha tant per veure! i gent per trobar, i edificis per entrar, i cultura per descobrir!

Què vol? Què necessita? Què li agrada? A on vol anar? Alguna cosa per menjar? Per beure? Li cal una disfressa? Unes sabates extranyes? Una mica de música al carrer? Un paquet de mocadors anunci? Un viatge amb tren? Un vol de ramen i una mica d’arròs? Potser cantar en un karaoke? O jugar en una màquina recreativa? Pujar al 20è. Pis de l’edifici per contemplar la ciutat? O un centre comercial amb cinemes, discoteques i botigues d’objectes insòlits? Una peli porno? Un carrer ple de gent? Potser una casa de tè tradicional? Un hotel de l’amor, seria bona idea! O un bany en uns banys públics!? La calma de la pregària en un temple sintoista? Una mica de budisme? Una dansa tradicional? Una estona de lectura manga?
Tant se val! Caminar desvagat i veure les Lolitas pel carrer, haver de cridar per tant de soroll i, de sobte, trobar-te en el silenci del temple, purificar-te les mans i deixar-te portar per les pregàries, i prendre’t un sake en sortir i agafar el metro ple a vessar de gent en silenci i mirades perdudes. Entrar en un supermercat a comprar una bola d’arròs i sentir els dependents cridant sense agafar aire, pujar al 7è pis d’un edifici amagat i trobar-hi un bon restaurant, o uns cinemes... entrar en un bar de cafès, i estar-te una estona en una cadira de massatges mentre contemples la ciutat des del 9è. Pis del gratacels. Deixar-te enlluernar pels neons de colors i deixar-te ajudar pel vigilant de carrer, un senyor baixet amb uniforme i cara de simpàtic que t’espera per donar-te un cop de mà.
Seure en un punt elevat i contemplar el bullici dels barris de Tòkio, pujar al metro i sentir l’olor d’alcohol, i escoltar el silenci... i tornar a casa després de 3 setmanes!
Japó m’ha sorprès! A estones positivament i a estones senzillament m’ha sorprès! Molta cultura, molta tradició i molta gent! Molt per veure! i gent per trobar, i edificis per entrar, i cultura per descobrir!

dilluns, 19 de juliol de 2010

Belle Danielle

Aquest és el nom del campament que ens vam allotjar a Abéné. I aquesta noia sembla dir-s'ho! Si ho recordeu, ja en vaig fer dues versions més en un post anterior anomenat 'rostres en procés'.



Aquesta és pastel sobre tela, i medeix 30 x 30 cms. Actualment és propietat d'en Quim i la Pilar que me'l van comprar. Espero que quedi ben bonic i us faci companyia. Gràcies!!!

dimecres, 9 de juny de 2010

divendres, 4 de juny de 2010

Moltes gràcies!!


Posar colors, crear formes, trobar la llum, donar vida, imaginar-te, plasmar el que imagines, sentir el que pintes, pintar el que sents, emocionar-te i seguir pintant, embrutar-te les mans, el nas, oblidar-te del temps i seguir pintant...

Agraeixo a la vida tenir aquesta oportunitat de desaparèixer i alhora estar present en mi mateixa mentre pinto!

Fins ahir, pensava que això era l’únic que existia en la pintura. Les exposicions, marededéu quin calvari! Però ahir vaig inaugurar una petita exposició al local dels Amics del Museu d’Art de Girona (al C. Ciutadans núm. 18) i va ser un moment d’excitació! Va ser tan bonic!
Va venir molta gent que ni esperava, i tothom ho va rebre molt bé! Em van caure felicitacions de tots costats, i mirades penetrants a les meves obres!

Que bonic poder compartir l’art amb qui està receptiu a rebre’l! A vegades penso que els músics tenen més sort amb això: ells poden ficar-se dins les nostres vides. Ens ofereixen melodies i lletres que interioritzem, que fins i tot formen part d’un moment feliç o un moment trist, d’un sentiment propi, d’un tros de vida!
Els plàstics això ho tenim més difícil: com compartir tot el que jo he posat en aquell quadre? Com puc compartir la meva mirada? Com expressar el que sento quan pinto perquè tu també en puguis gaudir? Suposo que en això rau la grandesa dels pintors... I jo ahir em vaig sentir gran! Els somriures i les mirades brillants omplien la petita sala a mesura que jo m’anava inflant...

Avui encara respiro en forma de núvol i trobo mil motius per seguir pintant! Tot em sembla bonic! A tot arreu em persegueixen els colors i les formes boniques! Amb la mirada brillant, tot pren vida!

Moltes gràcies per compartir l’exposició amb mi! Exposar-te a les mirades alienes mostrant el que surt de més endins no sempre és fàcil! Però amb vosaltres, que ho rebeu amb pau i alegria, és certament gratificant!

Moltes gràcies als Amics del Museu d’Art! Oferir aquest espai, amb un públic sensibilitzat i receptiu és un regal molt ben rebut! Moltes gràcies per aquesta oportunitat!

Una abraçada,

dilluns, 10 de maig de 2010

Dioloulou

Títol: Dioloulou
Mides: 30 x 30
Tècnica: Cera sobre tela

dijous, 29 d’abril de 2010

T'hi esperem!


Divendres dia 30 d'abril a les 19h de la tarda, al cafè de la Selis. Cr. Pompeu Fabra 17 de Vidreres.
Fotografies de Laia Pujadas i pintures de Mònica Aymerich.

Et convidem a fer una copa de cava!

dijous, 15 d’abril de 2010

En marxa!

Ja està tot a punt!
La barrina, el metro i els cargols en una capsa, els quadres acabats, signats i envernissats fent cua a la porta, ansiosos per veure's penjats a les parets de ca la Selis!

Les mans que els han donat vida es senten cansades i satisfetes! Els 10 escollits demà marxaran, els altres es quedaran a casa per a properes pinzellades.

Imagino que tots esperen amb delit sentir-se observats per pilons d'ulls encuriosits, extranyats, sorpresos o indiferents... Però jo, responsable de la seva existència, em pregunto si cal fer-los passar per aquest tràngol... han nascut pel meu propi gaudi oi? Doncs ja n'hi ha prou! Cal a més, exposar-los davant de tothom?
Espero que les meves imaginacions siguin certes i
no es revoltin tots contra mi quan els foredi per penjar-los a la paret!

Va som-hi! En marxa cap a Vidreres!


dimecres, 14 d’abril de 2010

Tornada als orígens

30x90 cms. Acrílic sobre tela. Títol?

dissabte, 10 d’abril de 2010

Exposició a Vidreres


Ja tinc gairebé tots els quadres a punt!
No són massa, 5 o 6 només. Divendres dia 16 d'abril els penjarem i el dia 30 farem una copa de cava. Hi esteu tots convidats!!
I d'aquí fins el 30, passeu per ca la Selis a prendre un cafè i veure els quadres de l'Àfrica de la Mònica i les fotos de la Laia! (les del vídeo del post del dia 27 de setembre són de la Laia!)

Us deixo un dels quadres de l'exposició. A poc a poc els aniré penjant tots.

dijous, 1 d’abril de 2010

L'art del videojoc

Aquests dies he tingut la sort de participar en el Fòrum Europeu de les indústries culturals que s'ha celebrat a Barcelona.

Hi han participat tots els països de la Unió Europea, i hi ha hagut debats certament interessants.
En resum, es podria dir que els debats giraven entorn els temes de sempre: el nou model econòmic que presenta internet, la necessitat d'ordenar i regular els continguts digitals, el PIB de la cultura...

En algun altre post explicaré el debat dels drets d'autor, d'allò més viu! però ara m'interessa parlar d'una de les ponències que més em va cridar l'atenció. La taula es titulava Una mirada sectorial als reptes transversals. Hi van participar Michel Lambot, copresident de PIAS Entertainment Group, Bèlgica; Federico Motta, president de la Federació Europea d'Editors; Richard Pulford, president de la Federació Europea d'Associacions de Treballadors de les Arts Escèniques (PEARLE); i Gilberto Sánchez, secretari general DEV (Desarrolladores españoles de videojuegos), Espanya.

Destaco especialment la intervenció de Gilberto Sánchez. Amb molt bona educació, en Gilberto va agrair que el convidessin a parlar en un fòrum europeu de les indústries culturals juntament amb representants de música, arts escèniques i editorials.

Qui diu que els videojocs no són cultura? Senyors, el videojoc ha entrat per quedar-se. Darrera cada videojoc hi ha creadors, dissenyadors, matemàtics, físics, analistes... que treballen per un públic molt exigent, que coneix i tria les seves preferències.
Mentre les ja reconegudes ‘disciplines artístiques’ intenten guanyar mercat en la interacció i la intergeneracionalitat, la primera és la base del videojoc, i la segona està més que aconseguida: el videojoc no és només cosa de joves!

EUA, Canadà, Austràlia, Xina, Brasil... estan apostant pel videojoc ja fa temps entre les indústries culturals, i a Europa encara s’està demanant que se’ls reconegui en el camp de la cultura! Alguna cosa passa, que anem tant endarrerits...

El model econòmic està canviant, i la cultura no n’és l’excepció. Senyors, totalment d’acord en què els autors cobrin els seus drets, però com molt bé va dir el Ministre austríac, l’estat ha de ser neutral en això. El videojoc se’n va sortir solet fa més de 10 anys amb els micropagaments, per què doncs ara és l’estat qui protegeix les altres arts? El vídeojoc també exigeix més protecció.

Primer considerem-lo cultura, i després aprenguem d’ells, començant pel seu model econòmic! Què en penseu?

A jugar!!!



dimecres, 24 de març de 2010

Rostres en procés

A veure com acabarà...


dimarts, 2 de març de 2010

Regalim (REGALim)


Avui em sento una mica així... com aquest quadre... No recordo què sentia quan el vaig pintar, però té un punt de melancolia important!
A la meva germana li agrada molt, el té penjat a la paret!
Està pintat amb oli i mixta sobre fusta, i medeix 120 x 30.

diumenge, 28 de febrer de 2010


I aquest? L'esbòs em sembla bé, i m'agradaria convertir-lo en quadre, però... amb què el faig? sobre fusta? sobre paper? sobre roba? potser el faré sobre tela normal, i hi faré textures de fons... Seguiré treballant-hi! :D

dijous, 18 de febrer de 2010

Més proves...

De l'esbòs del bloc, a la fusta en sorres...

Aquest intento pintar-lo amb sorres de colors: enganxant-la amb el dit amb cola blanca. Em sembla que no m'acaba de convèncer però... no em puc expressar gaire i ho trobo una mica avorrit (potser és que no domino la tècnica?)

dilluns, 11 de gener de 2010

Proves d'Àfrica 2



Segueixo fent proves sobre tela. Aquest ja m'agrada força! L'he encerat primer i tenyit després... Aquest cop, l'aigua era massa calenta i les restes de cera són bastant menys visibles, però la textura m'agrada prou!
Em sembla que aquest ja anirà a emmarcar per a l'exposició de Vidreres el mes de febrer!

dijous, 7 de gener de 2010

Proves d'Àfrica


Estic treballant en fer les figures africanes sobre diferents suports: el fons de la foto és roba submergida en cera líquida i llavors en tiny. La figura és provisional, però el fons dóna un resultat interessant oi?