dijous, 19 de març del 2009

Al planeta B-612...

... és on vaig de tant en tant, a collir floretes!
M'agrada passejar-hi, escoltar el silenci, olorar la rosa... i imaginar que tot és possible!

Espero que la teva habitació sigui el teu temple, Aloma. Que allà tot sigui bonic i faci olor, i tot sigui possible per a tu. Segur que allà és on viuràs els moments més tendres amb els pares, els moments més emocionants amb els amics, i els més plens amb tu mateixa...
Els teus pares m'han encomanat pintar-te el Petit Príncep a la paret ara que encara ets a la panxa de la mare. Jo ho he fet amb molta il.lusió, i ell s'ha deixat pintar, pacient, i amb somriure sorneguer.
Desitjo que t'
agradi, i que, si un dia en tens ganes, t'acompanyi al planeta B-612!







El petit príncep és un d'aquells llibrets que no oblidaré. Parla del complicat món dels adults i també dels sentiments humans més autèntics. Per mi, encara és el llibre de capçalera. Espero recordar sempre com es dibuixa un xai!

3 comentaris:

Marc ha dit...

buff...

Quan una és una artista, és una artista. L'Aloma té ja una habitació genial!

T'ha quedat moooolt bé!

Felicitats i gràcies!

Anònim ha dit...

Es alucinant, he pensat en la meva infantesa, i crec que hagués gaudit d´una pintura així, fins aquest dies.
Felicitats a tots al que comparteixen alguna cosa amb tu.
Aixó es Invaluable
Ptnàs

Gonzalo

el nom de la rosa ha dit...

Hola Mònics! M'imagino l'Aloma fent-se gran acompanyada d'aquest Petit príncep!