dimecres, 11 de març del 2009

Pensem-hi...

En el que ens agrada i el que no, en el dibuix, en la pintura, en els colors complementaris i les tonalitats, en el volum i els dibuixos plans, en els colors plans i els degradats, en el blanc, en el que som i en el que no...

No sé si devia estar pensant en tot això quan vaig pintar aquest quadre... De fet, sovint quan fas una cosa d'aquest tipus -digues-li dibuix, pintura, escultura...- parla més que no pas tu. Sovint, expresses alguna cosa que està dins teu, i que ha sortit per anar directe a la tela! (o a la fusta en el meu cas), i no passa per la consciència. Aquesta pintura vol expressar la transparència, el "ser" simplement, sense parafarnàlies... I
qui diu que ets més feble si ets transparent? Fràgil potser sí, però fort i ben clar, en tot cas...


Aquest és bàsicament oli. També té textures amb pols de marbre i altres materials, però és sobretot oli sobre fusta. Medeix 1m. d'alt per 60 cm. d'ample, i no sé on para! suposo que a l'antic taller, o en algun racó... siguis on siguis... guarda't de la fred!

5 comentaris:

Albert Johé i Martí ha dit...

Té certa gràcia que el ser sigui un home, flotant sobre una muntanya, semi-transparent i amb posició de recolliment. La composició em sembla fantàstica. Les textures són fantàstiques i dónen molta profunditat. El dibuix en blanc dóna una sensació d'estar pintat sobre un vidre col·locat davant el quadre. Com si no formés part del dibuix. Tot i que en forma. Interessant. No?

Unknown ha dit...

Doncs a mi m'agrada molt la complexitat de la postura i el seu traç en blanc però, en canvi, hagués preferit un fons negre, uniforme, que donés austeritat i transcendència al quadre. No sé, potser per que m'agraden les coses simples, clares, transparents...
Una altra opció hagués estat un fons negre uniforme, amb un escrit en color blanc i lletra menuda que omplís tota la superfície.

Un detall més, hagués preferit que el cap estés dibuixat en el mateix estil del cos (que estés "buït" per entendre'ns)

Bé, avui enlloc d'una crítica del teu quadre he explica't un parell de pinzellades dels meus gustos artístics... Però suposo que tant és, no?
=)

BoNeT ha dit...

Havia llegit els comentaris però no havia vist el dibuix i m'ha sorprès.

Recollit però transparent.

M'agrada.

Només l'hauria centrat una mica més amb la muntanya, però és que jo sóc dels que, de petit, havia de fer el mateix nombre de passes a les rajoles del terra d'un color que a les de l'altre.

mca ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! Sabeu que sou els únics a qui ha agradat? De debò: tothom aparta la mirada quan el veu! diuen que els hi fa un "no sé què".

Albert, m'ha encantat la idea del vidre!! El d'avui en porta un, tot i que no en aquest sentit ;)

Jordi, m'has animat a repintar-lo sober un fons negre. Espero presentar-vos-el ben aviat!

Lluís, jo sóc de les que de petita, trepitjava només les rajoles d'un color. Sé que l'ideal de bellesa és la simetria, però a mi no m'agrada, em descompensa. Tot i això, miraré de centrar ben centrat aquest que ara pinto sobre fons negre.

Ale, doncs segueixo en aquesta línia en el post d'avui! Gràcies!

BoNeT ha dit...

Ei, ara no voldríem donar-te feina perquè sí, eh?

Les rajoles... 50% o 100%, no deixen de tenir la regularitat com a màxima.