- Bon dia senyor Moix! i doncs? que esteu trist?
- Trist jo? i ara! no no! Per què ho pregunteu, mestre!?
- Oh! Com que us veig amb el cap cot...
- No estic pas trist, busco moixaines! Si les veieu per aquí, colliu-ne un parell que m'aniran molt bé!
I doncs? que no és això el que us passa quan esteu moixos? Voleu moixaines oi? Doncs això! avui hem descobert que la paraula moixaina vé de moix. Així que, estar moix, no és ben bé estar trist... sinó voler moixaines!
I les moixaines són carícies!
I és que... un moix és un gat!
Per tant, fer moixaines, és acariciar el pèl del gat.
I el pèl moixí també vé d'aquí!
Tot això ho hem desobert parlant, que és com la gent s'entén i es fan els descobriments!
Que bonic! a partir d'ara, utilitzaré la paraula moixa, quan estigui amb ganes de moixaines... Qui no ha tingut "mamitis" algun dia?
Que en són de boniques les moixaines! N'és bonica la paraula i l'acció! Apa, avui, moixaines per a tothom!
3 comentaris:
Jajajajaja...¬¬'
sempre disposada a deixar caure alguna perla!
El meu granet de sorra:
Hi ha un grup de bolets del gènere Suillus que popularment s'anomenen "Moixins" en certes contrades (així és com n'hem dit a casa meu des de sempre). Ara bé, per què dir-ne Moixí? Dues possibles raons:
a) Per que és un bolet amb polpa suau i esponjosa, i fa venir ganes de tocar-la --> acariciar-la--> fer-li una moixaina.
b) Per que és un bolet amb poc valor culinari, per la qual cosa no se'l cull i per tant està trist/moix o bé fa posar trist/moix a qui el troba.
Res, una insignificant aportació!
oi tant! són els únics bolets que es fan a Foixà!
pd:es diuen moixins pk kosten un ou de netejar, i et queden les mans ben negres! potser per això no es cuinen tant, però són boníssims!!!
Publica un comentari a l'entrada