Aquests dies he tingut la sort de participar en el Fòrum Europeu de les indústries culturals que s'ha celebrat a Barcelona.
Hi han participat tots els països de la Unió Europea, i hi ha hagut debats certament interessants.
En resum, es podria dir que els debats giraven entorn els temes de sempre: el nou model econòmic que presenta internet, la necessitat d'ordenar i regular els continguts digitals, el PIB de la cultura...
En algun altre post explicaré el debat dels drets d'autor, d'allò més viu! però ara m'interessa parlar d'una de les ponències que més em va cridar l'atenció. La taula es titulava Una mirada sectorial als reptes transversals. Hi van participar Michel Lambot, copresident de PIAS Entertainment Group, Bèlgica; Federico Motta, president de la Federació Europea d'Editors; Richard Pulford, president de la Federació Europea d'Associacions de Treballadors de les Arts Escèniques (PEARLE); i Gilberto Sánchez, secretari general DEV (Desarrolladores españoles de videojuegos), Espanya.
Destaco especialment la intervenció de Gilberto Sánchez. Amb molt bona educació, en Gilberto va agrair que el convidessin a parlar en un fòrum europeu de les indústries culturals juntament amb representants de música, arts escèniques i editorials.
Qui diu que els videojocs no són cultura? Senyors, el videojoc ha entrat per quedar-se. Darrera cada videojoc hi ha creadors, dissenyadors, matemàtics, físics, analistes... que treballen per un públic molt exigent, que coneix i tria les seves preferències.
Mentre les ja reconegudes ‘disciplines artístiques’ intenten guanyar mercat en la interacció i la intergeneracionalitat, la primera és la base del videojoc, i la segona està més que aconseguida: el videojoc no és només cosa de joves!
EUA, Canadà, Austràlia, Xina, Brasil... estan apostant pel videojoc ja fa temps entre les indústries culturals, i a Europa encara s’està demanant que se’ls reconegui en el camp de la cultura! Alguna cosa passa, que anem tant endarrerits...
El model econòmic està canviant, i la cultura no n’és l’excepció. Senyors, totalment d’acord en què els autors cobrin els seus drets, però com molt bé va dir el Ministre austríac, l’estat ha de ser neutral en això. El videojoc se’n va sortir solet fa més de 10 anys amb els micropagaments, per què doncs ara és l’estat qui protegeix les altres arts? El vídeojoc també exigeix més protecció.
Primer considerem-lo cultura, i després aprenguem d’ells, començant pel seu model econòmic! Què en penseu?
Hi han participat tots els països de la Unió Europea, i hi ha hagut debats certament interessants.
En resum, es podria dir que els debats giraven entorn els temes de sempre: el nou model econòmic que presenta internet, la necessitat d'ordenar i regular els continguts digitals, el PIB de la cultura...
En algun altre post explicaré el debat dels drets d'autor, d'allò més viu! però ara m'interessa parlar d'una de les ponències que més em va cridar l'atenció. La taula es titulava Una mirada sectorial als reptes transversals. Hi van participar Michel Lambot, copresident de PIAS Entertainment Group, Bèlgica; Federico Motta, president de la Federació Europea d'Editors; Richard Pulford, president de la Federació Europea d'Associacions de Treballadors de les Arts Escèniques (PEARLE); i Gilberto Sánchez, secretari general DEV (Desarrolladores españoles de videojuegos), Espanya.
Destaco especialment la intervenció de Gilberto Sánchez. Amb molt bona educació, en Gilberto va agrair que el convidessin a parlar en un fòrum europeu de les indústries culturals juntament amb representants de música, arts escèniques i editorials.
Qui diu que els videojocs no són cultura? Senyors, el videojoc ha entrat per quedar-se. Darrera cada videojoc hi ha creadors, dissenyadors, matemàtics, físics, analistes... que treballen per un públic molt exigent, que coneix i tria les seves preferències.
Mentre les ja reconegudes ‘disciplines artístiques’ intenten guanyar mercat en la interacció i la intergeneracionalitat, la primera és la base del videojoc, i la segona està més que aconseguida: el videojoc no és només cosa de joves!
EUA, Canadà, Austràlia, Xina, Brasil... estan apostant pel videojoc ja fa temps entre les indústries culturals, i a Europa encara s’està demanant que se’ls reconegui en el camp de la cultura! Alguna cosa passa, que anem tant endarrerits...
El model econòmic està canviant, i la cultura no n’és l’excepció. Senyors, totalment d’acord en què els autors cobrin els seus drets, però com molt bé va dir el Ministre austríac, l’estat ha de ser neutral en això. El videojoc se’n va sortir solet fa més de 10 anys amb els micropagaments, per què doncs ara és l’estat qui protegeix les altres arts? El vídeojoc també exigeix més protecció.
Primer considerem-lo cultura, i després aprenguem d’ells, començant pel seu model econòmic! Què en penseu?
A jugar!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada