divendres, 27 de febrer del 2009

En silenci...


'En silenci' és un quadre molt gros! (70cms. x 1m.). El té penjat la meva germana gran al menjador i li queda bé! els colors estan en concordància amb el seu entorn. Pintat també amb oli sobre fusta, té un fons amb textures i pastetes! d'aquells per passar-t'ho pipa!
Com podeu veure, el tema de la 'dona' m'interessa especialment... Deu ser per què busco en l'expressió plàstica la recerca de mi mateixa?

En aquesta figura, la realitat es barreja amb el pensament: les ombres no són fidels a la realitat, i els colors òbviament tampoc.
El reflex del propi cos col.locat d'esquena, pot tenir diverses interpretacions: la meva, és que tots tenim una part més fosca de nosaltres mateixos que no ens agrada veure. Sovint, ens hi girem d'esquena per no acceptar-la, però ella hi és igualment. Ens hem d'estimar fins i tot amb allò de nosaltres mateixos que no ens agrada! Només faltaria! Només així també podem estimar els altres! (Una persona és tan maca com la seva pitjor part oi?)

Us hi fixeu? si el propi cos volgués veure la seva part fosca, si es girés, els dos cossos es fondrien en un de sol. Així en canvi, tot el que fem és reforçar aquesta part de nosaltres que no volem veure: segur que us ha cridat més l'atenció aquest cos difuminat que el principal oi?

2 comentaris:

Unknown ha dit...

M'encanta!!!!
És un quadre xulíssim! Mira, Quan l'he vist m'he fixa't en tres coses: El color del fons, la cama de genoll per avall (és genial!) i el cabell blau. En canvi, no he reconegut el reflexe de l'esquena... Provablement l'hagi ignorat per fixar-me en el que més m'agradava. De fet, en pocs segons ja m'havia oblidat de tot el quadre i m'estava fixant exclusivament en el genoll i el bessó. De fet, aquest troç de quadre és el que m'és m'ha agradat de tot el que t'he vist pintar!

Anònim ha dit...

MENCANTAAAAAA!!!!!!!!!


Xcert, super maco l'escrit apart del QUADRE!!!


Carla

ptonss