Al planeta B-612...

... és on vaig de tant en tant, a collir floretes!

M'agrada passejar-hi, escoltar el silenci, olorar la rosa... i imaginar que tot és possible!

Espero que la teva habitació sigui el teu temple, Aloma. Que allà tot sigui bonic i faci olor, i tot sigui possible per a tu. Segur que allà és on viuràs els moments més tendres amb els pares, els moments més emocionants amb els amics, i els més plens amb tu mateixa...
Els teus pares m'han encomanat pintar-te el Petit Príncep a la paret ara que encara ets a la panxa de la mare. Jo ho he fet amb molta il.lusió, i ell s'ha deixat pintar, pacient, i amb somriure sorneguer.
Desitjo que t'agradi, i que, si un dia en tens ganes, t'acompanyi al planeta B-612!







El petit príncep és un d'aquells llibrets que no oblidaré. Parla del complicat món dels adults i també dels sentiments humans més autèntics. Per mi, encara és el llibre de capçalera. Espero recordar sempre com es dibuixa un xai!

Catalogat!

Vet aquí d'on sortia el quadre!
Això són apunts de classe: una persona que vé a fer de model perquè el dibuixin, i apa! tots a copiar! Allà on jo vaig, amb l'Isaac i abans amb en Fita, comences dibuixant-los en 30 minuts. El següent, en 20 minuts, i baixant... Fins que els copies en postures d'1 minut. La mar de divertit! i s'aprèn molt!

Aquests, en tot cas, són després còpies dels apunts, i el quadre anterior també. Aquests personatges estan enxovats en un marc de fotos: tots ells 'empresonats' en el seu estat d'ànim. Encaixats i catalogats! A dormir!

Pensem-hi...

En el que ens agrada i el que no, en el dibuix, en la pintura, en els colors complementaris i les tonalitats, en el volum i els dibuixos plans, en els colors plans i els degradats, en el blanc, en el que som i en el que no...

No sé si devia estar pensant en tot això quan vaig pintar aquest quadre... De fet, sovint quan fas una cosa d'aquest tipus -digues-li dibuix, pintura, escultura...- parla més que no pas tu. Sovint, expresses alguna cosa que està dins teu, i que ha sortit per anar directe a la tela! (o a la fusta en el meu cas), i no passa per la consciència. Aquesta pintura vol expressar la transparència, el "ser" simplement, sense parafarnàlies... I
qui diu que ets més feble si ets transparent? Fràgil potser sí, però fort i ben clar, en tot cas...

Aquest és bàsicament oli. També té textures amb pols de marbre i altres materials, però és sobretot oli sobre fusta. Medeix 1m. d'alt per 60 cm. d'ample, i no sé on para! suposo que a l'antic taller, o en algun racó... siguis on siguis... guarda't de la fred!

Moix

- Bon dia senyor Moix! i doncs? que esteu trist?

- Trist jo? i ara! no no! Per què ho pregunteu, mestre!?

- Oh! Com que us veig amb el cap cot...

- No estic pas trist, busco moixaines! Si les veieu per aquí, colliu-ne un parell que m'aniran molt bé!

I doncs? que no és això el que us passa quan esteu moixos? Voleu moixaines oi? Doncs això! avui hem descobert que la paraula moixaina vé de moix. Així que, estar moix, no és ben bé estar trist... sinó voler moixaines!

I les moixaines són carícies!

I és que... un moix és un gat!

Per tant, fer moixaines, és acariciar el pèl del gat.

I el pèl moixí també vé d'aquí!

Tot això ho hem desobert parlant, que és com la gent s'entén i es fan els descobriments!

Que bonic! a partir d'ara, utilitzaré la paraula moixa, quan estigui amb ganes de moixaines... Qui no ha tingut "mamitis" algun dia?

Que en són de boniques les moixaines! N'és bonica la paraula i l'acció! Apa, avui, moixaines per a tothom!

Antòniaaaaa!!!

Avui, una mica d'esperit comercial...

Aquesta és l'Antònia! La vaig batejar així perquè trobo que li escau. Són figures de cartró pedra. En una etapa de la meva vida en vaig estar fent de tot tipus, però el procés de treballar el cartró és certament complex: primer cal fer la figura amb fang, després fer-ne el motllo en negatiu en guix, i llavors fer-ne el buidatge amb el cartró: 3 capes calen perquè quedi ben fort! 3 tipus de cola, tres secatges... i llavors ajuntar-ne les parts, polir-ho, passar-hi una pàtina perquè quedi fi, i pintar-ho!

Això sí, un cop tens el motllo, llavors el procés es redueix a les tres capes de cartró, el polit i el pintat. Bé, ja m'imagino que no ha quedat gaire clar... ara hi estic tornant a treballar i ho vull gravar en vídeo perquè tothom pugui veure'n el procés.

De moment, aquí us deixo l'Antònia. Aquestes són fetes per encàrrec: em van passar una foto de la seva manera de vestir, i les vaig pintar igual! ;)

En silenci...

'En silenci' és un quadre molt gros! (70cms. x 1m.). El té penjat la meva germana gran al menjador i li queda bé! els colors estan en concordància amb el seu entorn. Pintat també amb oli sobre fusta, té un fons amb textures i pastetes! d'aquells per passar-t'ho pipa!
Com podeu veure, el tema de la 'dona' m'interessa especialment... Deu ser per què busco en l'expressió plàstica la recerca de mi mateixa?

En aquesta figura, la realitat es barreja amb el pensament: les ombres no són fidels a la realitat, i els colors òbviament tampoc.
El reflex del propi cos col.locat d'esquena, pot tenir diverses interpretacions: la meva, és que tots tenim una part més fosca de nosaltres mateixos que no ens agrada veure. Sovint, ens hi girem d'esquena per no acceptar-la, però ella hi és igualment. Ens hem d'estimar fins i tot amb allò de nosaltres mateixos que no ens agrada! Només faltaria! Només així també podem estimar els altres! (Una persona és tan maca com la seva pitjor part oi?)

Us hi fixeu? si el propi cos volgués veure la seva part fosca, si es girés, els dos cossos es fondrien en un de sol. Així en canvi, tot el que fem és reforçar aquesta part de nosaltres que no volem veure: segur que us ha cridat més l'atenció aquest cos difuminat que el principal oi?

Tot s'hi val!

Aquí vénen uns dibuixos que he fet per preparar l'exposició d'escultura del mes de maig. I ara em preguntareu... i què tenen a veure aquests dibuixos amb una escultura oi? I si us explico el tema de l'exposició, encara em faríeu més preguntes... Doncs au va! aguanteu! us el diré més endavant... perquè hi pogueu participar!
De moment, deixo aquests dibuixos... volen representar expressions de persones: la por, la bondat, la indiferència, la curiositat... N'estic fent molts! però mira, de moment he agafat aquests i els he fotografiat... amb el mòbil!
Dedicat a aquells que us ha fet pensar en el dibuix!!! M'ha alegrat el comentari!!!