Sant Fèlix i les flors

Per l'exposició de flors, ara fa dos anys... estaven restaurant la façana de l'església de Sant Fèlix de Girona... Uix! Quin desastre!!!
El constructor, davant la impossibilitat de retirar la bastida de davant la fantàstica façana, va deicidir decorar-la de manera bonica i participativa: va repartir fustes (2 x 1,5 metres!) i pintures a diverses entitats gironines perquè pintessim la nostra visió de Sant Fèlix.

Jo vaig pintar aquest que veieu aquí en nom de l'associació TACA. Va ser una experiència interessant i una manera de participar a l'exposició de flors més important del món i de l'univers!

Recentment els han tornat a exposar al banc d'espanya, organitzant una subhasta per vendre'ls.
Jo no sé si aquest s'ha venut o no? Si algú el té que m'avisi!!! :D

L'art és l'expressió de l'experiència?
Suposo que això s'ha de viure per emocionar-nos així... Quin talent!

Mapping, de Palnoise

La projecció que els artistes de Palnoise van crear per a la façana del teatre El Jardí de Figueres.
IMPRESSIONANT! ESPECTACULAR!!!

Gaudiu-ne...

Les fotos del viatge !!

Una petita introducció del viatge a Gàmbia i Senegal!
Només és un tast... el vídeo sencer de 10 minuts no hi cap! m'haureu de convidar a sopar si el voleu veure... :D
Totes les fotos són de la Laia, una gran fotògrafa!!!

Dones treballadores

Colors i costums de l'Àfrica!


Aquest és un altre esbòs al bloc del viatge, amb llapis de colors

Casualitats

No me'n puc estar... He obert l'aquarel·la anterior amb el paint i, tot buscant una altra cosa, he clicat a 'invertir colors' per error. Mireu què ha passat!

Natura en harmonia

Foscor absoluta, tormenta de llamps a l'horizó, sons penentrants... I el meu cos nu a dins l'aigua. Natura en harmonia!





Quan he arribat a casa, me n'han sortit uns quants d'aquests. Només aquarel·la sobre paper.

Paisatges...

La veritat és que enyoro els sons de l'Àfrica. Els colors, els somriures, els paisatges clars i planers de l'Àfrica...
Amb l'aquarel·la els revisc una mica...

(aquest és un esboç al bloc del viatge: un bloc de 210 x 160 amb aquarel·la i una mica de tinta)

Mirem

Primer intent de situar un dels esboços del bloc d'Àfrica sobre un suport més fort: aquest està pintat sobre unes lleixes de l'Ikea, un món de contrastos!

Amb molt mala idea, ho he intentat amb pintura acrílica i no és compatible: l'oli amb el que estan untats els mobles d'Ikea repel.len la pintura acrílica, i va saltant només de passar-hi el dit.
Vaig intentar posar-hi textures, amb cera líquida (resultat de posar al bany maria una espelma perfumada), i també va saltar...


Ho continuaré intentant, en un altre suport o amb un altre tipus de pintura...

L'objectiu suprem de l'home
és d'aprendre a tolerar
els constants canvis de l'ànima,
produïts al seu albir,
i no pas provar de vèncer
els que vénen del carrer,
de les trones dels filòsofs.

Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca 1940-Barcelona 2004)

Àfrica! un món!

- Resumeix-ho en una paraula! –em va demanar la Marta
- Impossible! No en sóc capaç!
- Dues doncs! (mmm... moments pensatius i tampoc me n’acabo de sortir)
- Una frase potser sí, vaig dir aleshores: Àfrica és especial. Colors, mirades, somriures, olors i sons...
- Clar, però això és a tot arreu! –va dir ella. El Pirineu també es pot definir així.
- Bé doncs...
Terra!
Brillant!
Penetrant!
Àfrica per a mi és la terra!

El somriure i les mirades són per tot arreu! Innocent, negra, brillant, profunda i franca, la seva mirada t’apropa a la terra, a la senzillesa, a l’extremada bellesa imperfecta de la natura. Als colors ni tan sols imaginats, a les textures més plaents...

Estic molt contenta d’aquest viatge! Tocar de peus a terra! M’he sentit bé allà, com si ja hi hagués viscut.

He dibuixat en un bloc que em va regalar la Mercè i que la Laia -gran companya de viatge!!!- ha viscut durant tota la ruta: el bloc! el bloc! Tapem-lo que plou!
Aquí us deixo un dels dibuixos que he fet allà. Demà us n’oferiré més...

Santes Marta, Esther i Mercè!

Avui he sortit de casa amb els sentits ben atents, i he descobert coses curioses... a veure cap a on deriva el dia!

Agraeixo al sol i potser a l'atzar haver-me trobat amb persones amb qui compartir un bonic capvespre. Per simple que sembli, moments com aquests ajuden d'una manera o altra, a descarregar una mica aquesta motxilla de pedres que tots portem i que sembla que mica en mica em vaig decidint a obrir, o com a mínim, adonant-me que tot pot millorar si l'obro. A sota d'uns quants somriures valents, hi sóc 'jo', emotiva i àvida de contacte humà, un 'jo' especialment sensible.

Durant unes hores, vam tornar als melancolics anys 80, deixant-nos transportar per un senyor amb vestit brillant i dues bedettes embojides a sobre un escenari tant quico com el personal que l'escoltava...

Continuem fent cas de les senyals... improvitzar i muntar soparets de nenes nervioses... al menys es divertit ...i qui sap... potser ens porten a moments tant especials com els d'ahir...

Jo m'emportaré un tros del vespre d'ahir cap a l'Àfrica... Gràcies per l'avui que va començar ahir!

Dedicat a les Santes! (les del títol)

Homenatge a la dolçor

Avui he fet un experiment...
Tenia ganes de menjar caramels i m'he apropat a una botiga a comprar-ne... Quanta dolçor!!!
Com que em defineixo comunitària o cooperativa, els he volgut compartir: i he anat pel carrer amb la bossa oberta repartint caramels! A la gent que passeja, als que compren a les botigues, a la gent asseguda als bars...
A mi em feia feliç la situació... cares de sorpresa, somriures... no hi havia cap gest lleig! algun rebuig sí, és clar... la gent no et coneix i desconfia... però no pas amb lletjor. Absolutament tothom que n'ha agafat, m'ha preguntat què celebrava o senzillament m'ha felicitat!

Jo em pregunto... si els hagués venut enlloc de regalar-los, tothom n'hauria agafat oi? Suposo que fa temps que hem après que ningú regala res en aquest món!

I apa! si teniu un dia salat, mengeu o regaleu un sugus!!!

Rokia Traoré

Ritmes africans, gentil* companyia i lluna plena... Aires de sorpresa i vestit delicat...
La nit lluminosa d'ahir m'ha regalat un viatge avui!



* De naixença noble i maneres delicades, ple de gràcia, cortès i afectuós

...

Aquest és un esbòs que vaig fer al bloc un dia d'aquests... I després en vaig fer l'esbòs del color, amb llapis de colors.

Algun dia serà un quadre: algun suggeriment?

La idea? bé, estic preparant un viatge a l'Àfrica! Si finalment hi vaig, potser deixaré de pintar aquestes figures? O potser encara en pintaré més?

Regalim

Ara feia molts dies que no penjava un quadre meu.
Aquest pertany a la Irene i en Marc, i els queda molt bonic allà on està penjat! És tècnica mixta sobre fusta, i medeix 1,20 x 33 cm.
El vaig titular "Regalim". El títol i la textura expliquen el que jo volia expressar: mireu-vos-el una estona i després em dieu si esteu d'acord amb l'explicació o si us suggereix quelcom diferent!?

A vegades, les relacions entre persones regalimen, si no es cuiden. Comencem per no mirar-nos, per creure'ns d'un color diferent a "l'altre", seguim per intercanviar paraules sense escoltar-nos i per passar estones plegats sense viure-les; per donar i no compartir, per rebre i no agrair... Tot això, són petites gotes que cauen avall i no s'aturen, i acaben per despintar el quadre, per fer desaparèixer la relació.
Quan això passa entre persones la relació dels quals és lliure, senzillament aquesta desapareix. Quan això passa entre persones amb una relació obligada, llavors ens descolorim.
Ens cal saber gaudir sense obligar! Però compartir, tanmateix...

Kilema

Avui a la Sala Planeta de Girona: instruments i ritmes de Madagascar!

Ho/me

El minotaure era un monstre que tenia cos d'home i cap de brau. O un home que tenia cap de brau i cos d'home? En tot cas, era només 'home' en una part...

Aquest és un home partit per un vidre: transparent o no, està dividit! i col.locat a dins un laberint de fils, fils d'Ariadna potser?

L'escultura és feta de fang refrectari i vidre. Està cuit en dues peces, i enganxat després al vidre. Col.locat a dins un cilindre fet de filferro i fils de cotó.

Corol.lari

Naveguem per la vida com en un atzar de causes i efectes... La vida, un atzar?

La meva interpretació del mite -post del dia 16 d'abril- és una visió pròpia i quotidiana, centrada més en el laberint que en la bèstia: el mite de l’alliberament em porta a pensar que construïm la vida com un atzar, com un laberint de causes i efectes.

I un cop construït... què fem? Per què hi som? Per què oblidem que podem caminar en qualsevol direcció a 360 graus? Cal que algú ens doni un fil per sortir-ne? Qui ens vindrà a buscar? I si el laberint era fràgil? I si el podem “deconstruir”?

A través del paper, quotidià i fràgil, he construït un laberint de causes amb només un camí a seguir: l’efecte.
El fil d’Ariadna també hi és representat, és el que ens portarà a la sortida.
La llum blava representa la part més profunda d'un mateix: l’idealisme, el misticisme.

Diuen que les obres que un crea, es complementen amb la visió de les persones que la veuen. L’Albert em va fer aquest comentari que m’agrada moltíssim:
"La simplicitat de la vida, la debilitat de les parets i fronteres, la caverna interior. El material és molt important: les imperfeccions ens diferencien de la resta, per això està aixafada".
Moltes gràcies Albert! Pel comentari, pel suport, per l’atenció... Gràcies per jugar junts en aquest laberint! Per a tu aquesta llum blava a l’interior del laberint! El color i la llum et pertanyen!

El títol:

L’he anomenat corol•lari, perquè de fet, aquest és una afirmació lògica conseqüència immediata d’un teorema i aquest, a la vegada, és una afirmació que pot ser demostrada dins un marc lògic. Així doncs, puc substituir corol•lari per ‘efecte’ i teorema per ‘causa’. De manera que construïm un laberint de causes i efectes que, tot i ser lògiques, no estan demostrades. Tot plegat, una construcció fràgil... de paper. Matemàtics i enginyers! Pot ser que la base del títol no sigui molt rigorosa... accepto correccions, opinions i crítiques en ambdós sentits!
A part d’això, i per a mi molt important: l’estètica de la paraula corol•lari està molt afinada amb l’estètica de l’escultura. M’agrada molt aquesta comunió estètica!

L'escultura que es pot veure al Museu d'Art de Girona fins el 31 de maig, en el marc de l'exposició Laberíntica. Aproximació al mite de l'alliberament.

Pops a l'aigua!

Quines disfresses!!!
Felicitats als dissenyadors, als sastres, a les modistes, als ideòlegs, als dibuixants i als disfressats!

La festa d'inund'Art va ser tot un èxit! i els pops, -o xipirons-, l'ànima de la festa!!!
inund'Art ha anat molt bé! han estat tres dies d'exposicions, concerts, teatre, dansa, poesia... espero que n'hagueu gaudit -els que heu pogut venir-.

Gràcies als que heu vingut i als artistes que hi han participat: en total, més de 300!! Us esperem l'any que vé!

Foto: En Guillem, l'Albert, en Cesc i la Susanna. Oi que estan macos?

Avui tinc por... qui sóc?

No tinc por de morir-me, ni d’existir, ni de ser feliç... Avui tinc por de mostrar la meva escultura en l’exposició ‘Laberíntica’, que està a punt d’inaugurar-se.
Avui m’envaeix aquest sentiment perquè he anat al museu d’art a col•locar l’escultura, i m’he espantat.

Sé que la por és inherent als éssers i que a més és necessària per ser prudents, per no ser massa agosarats... Però la d’avui no és una por-prudència. És una por-espant: una barreja de por a mostra-me –a través de la meva escultura-, i una sensació d’espant, per haver estat massa agosarada; m’he llençat de caps a fer una exposició d’escultures, i potser no he donat tot el que podia? I per què jo i no una altra persona? Entenc que, com tu, jo també sóc única, i que tu, corol•lari*, romandràs impassible i majestuosa davant els ulls que et mirin. Però perdona’m si avui no confio prou en tu. Avui t’he vist allà enmig d’aquell espai tan gran i fred, i m’has semblat diferent que a casa: t’has fet més fràgil, i perdona, no sé si juntes sabrem explicar el que volem expressar. Ara em pregunto per què cal que ens mostrem als altres? I si ens quedem a casa?
O potser sí. Potser és bonic poder-ho compartir amb els altres? Potser aportarem un somriure, o despertarem la curiositat a algú?

No ho sé, potser és un sentiment d’impotència que es tradueix amb por. Por a enfrontar-me jo sola al repte de l’expressió... Hauríem d’estar exhimits d’aquest sentiment?

Aquest laberint de pensaments i accions, de causes i efectes que van dirigint la nostra vida no és, ni de bon tros, un camí recte ni unidireccional... és un espai laberíntic, on tots actuem cap a una causa des d’un efecte. Però bé... això ho explicaré millor quan pengi les fotos de les escultures de l’exposició.

Mentrestant, em posaré malalta el dia de la inauguració! ;)

* és el títol de l'escultura que s'exposa al Museu d'Art.

Sant Jordi!

(avui ho escriu la Marta, una bona amiga. Jo us desitjo el mateix!!!)

Molta alegria, molt de sol, molta llum i moooolta tranquilitat per passejar pels carrers avui que estan plens de colors!! Poseu a disposició tots els vostres sentits, i abandoneu-vos a l'alegria!!!
Una abraçada!!!
Marta

Laberíntica. Aproximació al mite de l'alliberament I

Aquest és el títol de l'exposició que portarem a terme 7 escultors el proper mes de maig al Museu d'Art de Girona, la Fundació Fita i la Casa de Cultura de Girona. Es podran veure 2 escultures de cadascun -una al Museu d'Art i l'altra a la Fundació Fita- i una obra conjunta al pati de la Casa de Cultura; aquesta darrera, inclosa en la ruta de l'exposició de flors de Girona.

L'exposició està inspirada en el Mite del Minotaure i el Laberint: en mitologia grega, el Minotaure era un monstre amb cos d'home i cap de toro. El nom significa "Toro de Minos", i va ser concebut de la unió entre Pasífae i un magnífic toro, en una trobada divina. Després va ser tancat en un laberint dissenyat per l'Artífex Dídal, fet expressament per retenir-lo, ubicat probablement a la ciutat de Cnosos, a l'illa de Creta. Durant molts anys, homes i dones eren portats al laberint com a sacrifici per ser l'aliment de la bèstia fins que la vida d'aquests va acabar en mans de l'heroi Teseu, que va alliberar la bèstia gràcies a l'ajuda d'Ariadna, filla del rei Minos i Pasífae.

El Minotaure. George F.Watts

Les interpretacions sobre aquest mite són diverses. De fet, en aquesta exposició cadascú ha fet la seva interpretació basant-se en allò que li ha suggerit el mite.

Aviat us presentaré la meva interpretació i les meves escultures!

Mentrestant, si teniu ganes de llegir més o veure vídeos sobre el mite, podeu seguir per aquí:
http://ellaberintodecreta.blogspot.com

Thomas Bayrle. Diria que ja no som a Kansas

Si sou a Barcelona i teniu ganes de gaudir d'una estoneta artística, podeu passar pel MACBA a veure una bona mostra del pop art alemany de la mà de l'artista Thomas Bayrle. Per alguns , "el perfecte desconegut".


Us deixo amb un vídeo de la comissària on us fareu una idea més clara del que us hi trobareu. Hi ha temps fins el dia 11 d'abril!

Deliciós...

Deliciós...
Avui començo una nova etapa en aquest bloc. Hi ha tantes coses boniques, i tanta gent per compartir-ho, que mostrar només les meves obres m'ha semblat tan poca cosa...

Aquí hi trobareu links, escrits, quadres... no ho sé, obres i opinions intressants, suposo...
Hi continuaré penjant alguna obra meva és clar, perquè m'agraden molt les crítiques que m'ajuden a millorar (gràcies!), i també és una manera de tenir-les 'classificades' i fotografiades; però quedar-me aquí m'ha semblat tan poquet...
Estic segura que aquest nou enfocament serà molt bo! per obrir-me, per mirar, per compartir, i per agafar distància!

Avui he vist aquest vídeo que he trobat deliciós! espero que us agradi i us endolceixi el dia tant com a mi!

Dedicat als petits prínceps que busquen les roses al cor de les persones!

Sense expressió...

Aquesta pintura volia expressar la incapacitat que tenim les persones per expressar-nos quan no tenim les necessitats ben cobertes.
Les cares són molt extranyes, ho sé. Entre altres coses, és perquè no estan pintades: el color de la cara és el mateix de la fusta, no hi ha pintura per ressaltar volums, inexpressió.
Jo penso que no ho vaig acabar d'aconseguir... què hi farem! però com que sóc positiva de mena, doncs vaig trobar el costat positiu mentre el feia, vaig pensar molt: expressem-nos cada dia! un somriure quan surti el sol, una llàgrima quan estiguem tristos, un crit quan reconeguem la injustícia... i tots els silencis que ens calguin per aconseguir la pau!

Al planeta B-612...

... és on vaig de tant en tant, a collir floretes!

M'agrada passejar-hi, escoltar el silenci, olorar la rosa... i imaginar que tot és possible!

Espero que la teva habitació sigui el teu temple, Aloma. Que allà tot sigui bonic i faci olor, i tot sigui possible per a tu. Segur que allà és on viuràs els moments més tendres amb els pares, els moments més emocionants amb els amics, i els més plens amb tu mateixa...
Els teus pares m'han encomanat pintar-te el Petit Príncep a la paret ara que encara ets a la panxa de la mare. Jo ho he fet amb molta il.lusió, i ell s'ha deixat pintar, pacient, i amb somriure sorneguer.
Desitjo que t'agradi, i que, si un dia en tens ganes, t'acompanyi al planeta B-612!







El petit príncep és un d'aquells llibrets que no oblidaré. Parla del complicat món dels adults i també dels sentiments humans més autèntics. Per mi, encara és el llibre de capçalera. Espero recordar sempre com es dibuixa un xai!

Catalogat!

Vet aquí d'on sortia el quadre!
Això són apunts de classe: una persona que vé a fer de model perquè el dibuixin, i apa! tots a copiar! Allà on jo vaig, amb l'Isaac i abans amb en Fita, comences dibuixant-los en 30 minuts. El següent, en 20 minuts, i baixant... Fins que els copies en postures d'1 minut. La mar de divertit! i s'aprèn molt!

Aquests, en tot cas, són després còpies dels apunts, i el quadre anterior també. Aquests personatges estan enxovats en un marc de fotos: tots ells 'empresonats' en el seu estat d'ànim. Encaixats i catalogats! A dormir!

Pensem-hi...

En el que ens agrada i el que no, en el dibuix, en la pintura, en els colors complementaris i les tonalitats, en el volum i els dibuixos plans, en els colors plans i els degradats, en el blanc, en el que som i en el que no...

No sé si devia estar pensant en tot això quan vaig pintar aquest quadre... De fet, sovint quan fas una cosa d'aquest tipus -digues-li dibuix, pintura, escultura...- parla més que no pas tu. Sovint, expresses alguna cosa que està dins teu, i que ha sortit per anar directe a la tela! (o a la fusta en el meu cas), i no passa per la consciència. Aquesta pintura vol expressar la transparència, el "ser" simplement, sense parafarnàlies... I
qui diu que ets més feble si ets transparent? Fràgil potser sí, però fort i ben clar, en tot cas...

Aquest és bàsicament oli. També té textures amb pols de marbre i altres materials, però és sobretot oli sobre fusta. Medeix 1m. d'alt per 60 cm. d'ample, i no sé on para! suposo que a l'antic taller, o en algun racó... siguis on siguis... guarda't de la fred!

Moix

- Bon dia senyor Moix! i doncs? que esteu trist?

- Trist jo? i ara! no no! Per què ho pregunteu, mestre!?

- Oh! Com que us veig amb el cap cot...

- No estic pas trist, busco moixaines! Si les veieu per aquí, colliu-ne un parell que m'aniran molt bé!

I doncs? que no és això el que us passa quan esteu moixos? Voleu moixaines oi? Doncs això! avui hem descobert que la paraula moixaina vé de moix. Així que, estar moix, no és ben bé estar trist... sinó voler moixaines!

I les moixaines són carícies!

I és que... un moix és un gat!

Per tant, fer moixaines, és acariciar el pèl del gat.

I el pèl moixí també vé d'aquí!

Tot això ho hem desobert parlant, que és com la gent s'entén i es fan els descobriments!

Que bonic! a partir d'ara, utilitzaré la paraula moixa, quan estigui amb ganes de moixaines... Qui no ha tingut "mamitis" algun dia?

Que en són de boniques les moixaines! N'és bonica la paraula i l'acció! Apa, avui, moixaines per a tothom!

Antòniaaaaa!!!

Avui, una mica d'esperit comercial...

Aquesta és l'Antònia! La vaig batejar així perquè trobo que li escau. Són figures de cartró pedra. En una etapa de la meva vida en vaig estar fent de tot tipus, però el procés de treballar el cartró és certament complex: primer cal fer la figura amb fang, després fer-ne el motllo en negatiu en guix, i llavors fer-ne el buidatge amb el cartró: 3 capes calen perquè quedi ben fort! 3 tipus de cola, tres secatges... i llavors ajuntar-ne les parts, polir-ho, passar-hi una pàtina perquè quedi fi, i pintar-ho!

Això sí, un cop tens el motllo, llavors el procés es redueix a les tres capes de cartró, el polit i el pintat. Bé, ja m'imagino que no ha quedat gaire clar... ara hi estic tornant a treballar i ho vull gravar en vídeo perquè tothom pugui veure'n el procés.

De moment, aquí us deixo l'Antònia. Aquestes són fetes per encàrrec: em van passar una foto de la seva manera de vestir, i les vaig pintar igual! ;)

En silenci...

'En silenci' és un quadre molt gros! (70cms. x 1m.). El té penjat la meva germana gran al menjador i li queda bé! els colors estan en concordància amb el seu entorn. Pintat també amb oli sobre fusta, té un fons amb textures i pastetes! d'aquells per passar-t'ho pipa!
Com podeu veure, el tema de la 'dona' m'interessa especialment... Deu ser per què busco en l'expressió plàstica la recerca de mi mateixa?

En aquesta figura, la realitat es barreja amb el pensament: les ombres no són fidels a la realitat, i els colors òbviament tampoc.
El reflex del propi cos col.locat d'esquena, pot tenir diverses interpretacions: la meva, és que tots tenim una part més fosca de nosaltres mateixos que no ens agrada veure. Sovint, ens hi girem d'esquena per no acceptar-la, però ella hi és igualment. Ens hem d'estimar fins i tot amb allò de nosaltres mateixos que no ens agrada! Només faltaria! Només així també podem estimar els altres! (Una persona és tan maca com la seva pitjor part oi?)

Us hi fixeu? si el propi cos volgués veure la seva part fosca, si es girés, els dos cossos es fondrien en un de sol. Així en canvi, tot el que fem és reforçar aquesta part de nosaltres que no volem veure: segur que us ha cridat més l'atenció aquest cos difuminat que el principal oi?

Tot s'hi val!

Aquí vénen uns dibuixos que he fet per preparar l'exposició d'escultura del mes de maig. I ara em preguntareu... i què tenen a veure aquests dibuixos amb una escultura oi? I si us explico el tema de l'exposició, encara em faríeu més preguntes... Doncs au va! aguanteu! us el diré més endavant... perquè hi pogueu participar!
De moment, deixo aquests dibuixos... volen representar expressions de persones: la por, la bondat, la indiferència, la curiositat... N'estic fent molts! però mira, de moment he agafat aquests i els he fotografiat... amb el mòbil!
Dedicat a aquells que us ha fet pensar en el dibuix!!! M'ha alegrat el comentari!!!

Bella figura 2

Aquí vé una altra d'aquestes figures de la sèrie!

De fet, no tenia previst penjar-la però ja que hi ha crítics -molt benevolents, per cert!- d'aquest tipus de figures... Aquí us la deixo! Per a vosaltres!

Aquesta està pintada també amb oli sobre un tros de fusta... oi que sembla un quadre?

A sota però, hi ha una textura feta de pols de marbre, pasta blanca, cola blanca, aigua, disolvent... i vés a saber què més! una festa! un merder!

La data en què la vaig pintar és molt posterior a la primera, però no ha perdut l'aire eh? em surt dedins... formes rodones!!!

Bella figura

Us presento el tema més recurrent dels meus quadres: les figures femenines africanes.

M’agraden, m’atrauen, m’aporten pau i admiració. Pintar-les és un plaer i, per què no, un honor!
A vegades, començo dibuixant o pintant figures femenines, i ràpidament penen aquest caire maternal i africà: colors terra, ocres, algun punt de blanc, degradats, formes arrodonides i traços suaus. Se me’n van les mans!!!

Molts ja coneixeu aquestes belles figures. N’hi ha tota una sèrie!

Aquest quadre en concret, el vaig pintar l’any 99 és el meu preferit! Recordo perfectament el dia que el vaig acabar, l’olor que feia, la sensació de satisfacció, les ganes d’endur-me’l a tot arreu!

Està pintat amb oli sobre una fusta que vaig arreplegar del garatge, cosa que el fa encara més especial: aquest tros de fusta va passar de ser un trasto a ser un element de decoració.

Per mi, aquest quadre és el més bonic de la sèrie, i està penjat, com pertoca, al millor lloc: a casa dels meus pares. Serveixi aquest post d’homenatge i agraïment cap a ells!

"pinta y colorea"

Des de sempre, o més ben dit, des que en Fita em va ensenyar a mirar -tot dibuixant i pintant-, porto a sobre una llibreta -abans en deia bloc, però ara pot induir a confusió-, en la que hi dibuixo i hi escric tot allò que em sorprèn. A vegades només són ratlles de colors, a vegades dibuixos bonics. A vegades escrits, i a vegades hi enganxo l'entrada del concert...

Tots aquests blocs estan a la meva memòria i els tragino en cada trasllat. En tinc molts, i cadascun és diferent de l'altre. Només de veure'n el color de la portada, ja sé a quina època pertany... i quin dibuix hi ha a dins!
A vegades no, a vegades em sorprenen... a vegades, ho confesso, em sorprenc a mi mateixa: això ho he fet jo? que bonic! i a vegades no...

Bé doncs, aprofitant que ara hi ha noves tecnologies que em permeten fer-los visibles de tant en tant, doncs ho faré: aquí hi vull publicar alguns dibuixos, alguns quadres i alguns esbossos que vaig fent.

Jo us explicaré què he fet i què he volgut dir amb cadascun d'ells, i m'agradarà molt que doneu la vostra opinió! Això sí, hi ha una restricció: absteniu-vos de qualsevol comentari que pugui assemblar-se a: "jo no hi entenc en art, però...". Perquè jo tampoc hi entenc, però m'agrada molt expressar-me! Així que, agrairé qualsevol expressió que volgueu compartir!

Gràcies per llegir fins aquí!